És temps de gàrgoles.
D'observar què passa,
d'observar què ens passa,
que ens observin de ben lluny,
que no entenguin perquè observem,
que no entenguin perquè hi som.
Gargolitzem-nos.
D'observar què passa,
d'observar què ens passa,
que ens observin de ben lluny,
que no entenguin perquè observem,
que no entenguin perquè hi som.
Gargolitzem-nos.
Boli Bic sobre paper de llibreta (??)
9 comentaris:
Hi havia un grup de rock que es deien Gàrgola i molaven...
Tan de bò mai fossim observats quan no ho sabem.
Tan de bò pogués estar segur que no hi ha uns ulls amagats dins la multitud que et miren i et segueixen tots els passos.
Tan de bò els seus ulls s'haguéssin centrat en una altra persona... i no m'hagués fotut la cartera!!!
1984. :)
Boli bic sobre llibreta... ¿? Qué bo!! Mira que ets payaseta, eh???
m'encantaria fer de gàrgola una temporada...
Jo ja no sóc de ciències, però em sembla recordar que l'observació d'una partícula feia que aquesta es comportés de forma diferent, m'equivoco?
Notre Dam també ha vist un riu a París, a prop de sa torre gris?
I vos, heu entés perquè hi som?
1984?
Sí isis... boli bic, també deu ser una tècnica, no? Dic jo que tants anys de prendre apunts i cansar-te'n i passar a fer un dibuix té el seu encant...
Doncs Jordi, si te'n vas a fer de gàrgola, avisa'ns on et quedes que et vindrem a visitar.
Som un home feliç, tenc deliris a París. Som una manta ambulant, i m'encanta París.
Oído barra
Ostres, quan entenc 1984, desentenc Oído barra. És www.oidobarra.com?
Publica un comentari a l'entrada