21 de març 2007

dreizehn


És temps de gàrgoles.
D'observar què passa,
d'observar què ens passa,
que ens observin de ben lluny,
que no entenguin perquè observem,
que no entenguin perquè hi som.

Gargolitzem-nos.



Boli Bic sobre paper de llibreta (??)

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi havia un grup de rock que es deien Gàrgola i molaven...

Anònim ha dit...

Tan de bò mai fossim observats quan no ho sabem.

Tan de bò pogués estar segur que no hi ha uns ulls amagats dins la multitud que et miren i et segueixen tots els passos.

Tan de bò els seus ulls s'haguéssin centrat en una altra persona... i no m'hagués fotut la cartera!!!

Anònim ha dit...

1984. :)

Isis ha dit...

Boli bic sobre llibreta... ¿? Qué bo!! Mira que ets payaseta, eh???

Jordi Borràs ha dit...

m'encantaria fer de gàrgola una temporada...

vafalungo ha dit...

Jo ja no sóc de ciències, però em sembla recordar que l'observació d'una partícula feia que aquesta es comportés de forma diferent, m'equivoco?
Notre Dam també ha vist un riu a París, a prop de sa torre gris?
I vos, heu entés perquè hi som?

proudemax ha dit...

1984?

Sí isis... boli bic, també deu ser una tècnica, no? Dic jo que tants anys de prendre apunts i cansar-te'n i passar a fer un dibuix té el seu encant...

Doncs Jordi, si te'n vas a fer de gàrgola, avisa'ns on et quedes que et vindrem a visitar.

Som un home feliç, tenc deliris a París. Som una manta ambulant, i m'encanta París.

Jordi Borràs ha dit...

Oído barra

proudemax ha dit...

Ostres, quan entenc 1984, desentenc Oído barra. És www.oidobarra.com?