20 de març 2007

zwölf


I a la bandolera
ens duia la primavera
el vint de març...

(Joan Manel Serrat)


5 comentaris:

vafalungo ha dit...

I tot i que és bonic i ens ve de nou,
amb la primavera no en tenim prou:
Que arribi l'estiu!!

Anònim ha dit...

holas xé! welcome to the blogocosa! ;)

Anònim ha dit...

Xé? (dios) bé, comento aqui perquè a dalt no es pot I DON'T KNOW BICOSSS... Et deia que (?¿) jo a vegades em gargOlitzo, però no vull... no mola ser gàrgola, ets bronze, estàtic quiet i moll sota la tormenta, i potser por a les altures, penjat sota una kurrrrnisa...

proudemax ha dit...

Xènia, ergo Xè, amb accent obert. No sé perquè no es pot a dalt... el cas és que ser gàrgola de tant en tant no fa mal, i si et fan por les alçades potser així ho superes. No hi ha res millor que mullar-se sota una tormenta, o potser sí.

Anònim ha dit...

Jo és que a les Xè's els hi dic Xé, no sé encara perquè, em surt així... i vaig veure que el fibercool també..
Una mica vale, però i si t'hi quedes, de BRONZEjat?