Jo no crec que el pitjor sigui l'aterratge... Sempre pots trobar-te un matalàs, agafar-te a una branca, caure a l'aigua... Però el més complicat és tornar a pujar la muntanya, arribar un altre cop allà d'on vas caure, i una mica més... Saps què? No me'n recordo de les meduses... :-/ Però sí del dia que vas venir a entrenar!! Em va fer molta il·lusió... Llàstima que no estiguis aquí per continuar... :D
Un dels molts dies que no podíem sortir a la mar, anàvem a nedar a la platja de més a prop dels Griells. Tu anaves per sota i jo et cobria per dalt fins la boia, però un dia no hi vam poder arribar pq ens van rodejar quaranta mil meduses! Les vam anar apartant amb les mans i vam tornar a la platja i au que aquí no ha passat res.
Tornaria a passar aquells dies allà sense pensar-m'ho dos cops eh! :)
Doncs em dec estar fent vell... Recordo que anàvem a nedar allà als Griells, però de les meduses no... Potser em van picar i el verí em va afectar la memòria... Ara ho entenc tot? :D
Sí, jo també ho repetiria! Van ser unes campanyes força curioses, gastant el temps mentre el mar no ens deixava treballar!
Sens dubte sota l'aigua sempre pasen coses. I a sobre també. Certament la ciència uneix les persones i les persones disfruten de fer la ciència. Que meravellosa és la vida; i encara que caiguis, aterris, t'agafis a una branca... Ultimament em ve al cap que l'art de viure és la capacitat de pintar la vida de molts colors. I que sense els lletjos no hi ha els bonics; i que els bonics també poden ser lletjos; i que els lletjos poden arribar a ser molt bonics; i que... Encara que a vegades em costa d'entendre, tot és molt més bonic del que sembla malgrat ho veiem fosc. Flor felicitat. Flor de vida. Flors... Tot això m'ho va ensenyar la Mercè. Quina gran dona.
P.D: sento valsos tristos... però son valsos lents i bells. Es mouen com el mar i també hi ha moltes meduses. Aquestes, però, no piquen.
Estimat àngel, espero que almenys recordis Ultramort. He dit (i braç).
Apreciat mozartiano alt,
per sort encara no veig res fosc. Ni de lluny. No puc sentir-me malament encara que ho intenti i encara que la situació sigui tirant a desfavorable. No tinc motius per no ser una flor feliç. Encara em queda molta pintura, i poques ganes de comprar dissolvent.
Espero que a tu et passi el mateix. Ho espero per que n'estic convençuda. Un dia pintem junts. Va, em demano els plastidecor, vols uns Dacs?
AVÍS: ALGUNES FRASES S'HAN DE LLEGIR EN CATALÀ CENTRAL, SI NO, NO T'HE SENTIT. "Treballes aprop de la feina o què?", Pol Valls.
"...si el toldo fos INTRANSPARENT a l'aigua...", Alba N.
"Estás segura que no eres rubia??" "...psi..." "Porque tonta lo eres un rato, eh?", algun personatge d'Aida.
"You know... german people have problems to comuniTAKE", Julia, Alemanya.
"Al primer Kentucky li foto un'hòstia", Puyol del Minoria Absoluta com a corresponsal als Estats Units.
Adrià:"...és que jo tinc un passat reagge" Xè:"jo un Seat Panda"
"Què prefereixes, bistella... o costec?", Albert Panadés i germana.
"Butllofes al cor, un atac de peu", SintSin.
"Si hablas con Dios eres religioso, si Él habla contigo, eres psicótico", Dr. Hause.
" 'Tenim que' anar-hi, passant per dalt, aviam quina la fan...",Xep Mallol (llegeixi's amb barceloní).
"- No crec, no crec..." "- Los catalanes cuándo hablais parece que piseis huevos, joder!", Albert.
"En teoria, la teoria i la pràctica són la mateixa cosa, a la pràctica, no",Marc Estiarte.
"Quan TOT va del revés, es queda igual, no? .laugi citse oj scnoD",Xè (feat. Joan).
"- és una altra cosa" "- secreta?" "- no, no secreta res, no" ...Xè
"Me van a hacer un cambio de imagen para ganar más vótox", Mariano Rajoy del Minoria Absoluta. "Si no sóc aquí, cereals altres",Sergi. "Todos los perros son unos ladrones", Hugo vs. Xè.
7 comentaris:
Jo no crec que el pitjor sigui l'aterratge... Sempre pots trobar-te un matalàs, agafar-te a una branca, caure a l'aigua... Però el més complicat és tornar a pujar la muntanya, arribar un altre cop allà d'on vas caure, i una mica més...
Saps què? No me'n recordo de les meduses... :-/
Però sí del dia que vas venir a entrenar!! Em va fer molta il·lusió... Llàstima que no estiguis aquí per continuar... :D
En serio no ho recordes?
Un dels molts dies que no podíem sortir a la mar, anàvem a nedar a la platja de més a prop dels Griells. Tu anaves per sota i jo et cobria per dalt fins la boia, però un dia no hi vam poder arribar pq ens van rodejar quaranta mil meduses! Les vam anar apartant amb les mans i vam tornar a la platja i au que aquí no ha passat res.
Tornaria a passar aquells dies allà sense pensar-m'ho dos cops eh! :)
Doncs em dec estar fent vell... Recordo que anàvem a nedar allà als Griells, però de les meduses no... Potser em van picar i el verí em va afectar la memòria... Ara ho entenc tot? :D
Sí, jo també ho repetiria! Van ser unes campanyes força curioses, gastant el temps mentre el mar no ens deixava treballar!
Sens dubte sota l'aigua sempre pasen coses. I a sobre també. Certament la ciència uneix les persones i les persones disfruten de fer la ciència.
Que meravellosa és la vida; i encara que caiguis, aterris, t'agafis a una branca... Ultimament em ve al cap que l'art de viure és la capacitat de pintar la vida de molts colors. I que sense els lletjos no hi ha els bonics; i que els bonics també poden ser lletjos; i que els lletjos poden arribar a ser molt bonics; i que... Encara que a vegades em costa d'entendre, tot és molt més bonic del que sembla malgrat ho veiem fosc.
Flor felicitat. Flor de vida. Flors... Tot això m'ho va ensenyar la Mercè. Quina gran dona.
P.D: sento valsos tristos... però son valsos lents i bells. Es mouen com el mar i també hi ha moltes meduses. Aquestes, però, no piquen.
Estimat àngel, espero que almenys recordis Ultramort. He dit (i braç).
Apreciat mozartiano alt,
per sort encara no veig res fosc. Ni de lluny. No puc sentir-me malament encara que ho intenti i encara que la situació sigui tirant a desfavorable. No tinc motius per no ser una flor feliç. Encara em queda molta pintura, i poques ganes de comprar dissolvent.
Espero que a tu et passi el mateix. Ho espero per que n'estic convençuda.
Un dia pintem junts. Va, em demano els plastidecor, vols uns Dacs?
Pintem, pintem!!! I de color negre també, que és bonic.
La foscor no em desagrada gens ni mica i a voltes m'hi submergeixo.
A veure... haurem de sincronitzar agendes...
La foscor és necessària, i el negre m'encanta, així que pintem!
Publica un comentari a l'entrada