23 de febrer 2007

zwei


Els valents d'Aiguablava.

A ells no els fa por res.

Tancats 36 hores al dia parlant de matar cèl·lules... a la nit es transformen.

Sorra freda, aigua freda, nus o a mitges, peus congelats, una tovallola, calçotetes perduts, les 3 de la nit, les 3.

No em sento el dit petit.

yess

apogràcies a tots


2 comentaris:

lororn ha dit...

impressionant... sa valentitud és una propietat des que miren cap a horitzons horitzontals, sip

és tot un honor ser dins sa segona in(ter)venció d'aquesta nova época rosa refrescant

gracis apològiques!

proudemax ha dit...

Tens raó, no tothom sap fixar la vista a l'horitzó.

O era que no tothom sap fixar-se horitzons?

La època, sobretot refrescant. Sens dubte.

gracis a vosaltres