05 de març 2007

acht


No us feu petits de cop?

Veient això dissabte em vaig tornar blava i amb barret blanc, petiitaaa, petiiitaaaa... com un barrufet.

Quan va quedar ben fosca, quan es va transformar en un planeta vermellós, es reia de nosaltres.

Ens deia: "Jo, em quedo. Vosaltres, marxeu"

Si fos ella, també me'n riuria.


16 comentaris:

J. Söldner ha dit...

Vaig tenir la sort de veure-la de molt amunt... Petit del tot, segur que la lluna s'eclipsa per fer un acudit de tant en tant, per riure's de nosalres!

vafalungo ha dit...

A mi em va donar per pensar en tots els pobres despistats que just aleshores estaven a la lluna. A la de València o a la d'aquí, tant és. Es deurien sentir marcians en descobrir que estaven en un planeta vermell?
Em sembla que jo també me'n riuria.
A la lluna també hi deuen viure barrufets? o només quan hi ha un eclipsi de terra?

proudemax ha dit...

Potser, si estaven a la lluna, no se'n van adonar que estaven en un planeta vermell...

Els barrufets, és clar que hi viuen, són a tot arreu, però quan hi ha eclipsi de Terra, s'amaguen, perquè es pensen que arriba en Gargamel.

De fet, un dia normal, la veiem blanca pels seus barrets.

vafalungo ha dit...

Ara entenc perquè la terra es veu blava des de l'espai. Deu ser que els barrufets terrestres no porten barret, o bé se'l treuen per prendre el sol.
I en Gargamel on viu, a la terra o a la lluna?

proudemax ha dit...

El Gargamel deu ser la Terra mateix... una mica tocada de l'ala.

El bolet vermell amb taques blanques és el sol??

És que em costa d'entendre això de l'astronomia, sóc de ciències.

vafalungo ha dit...

A mi també em costa d'entendre. Era de ciències i he deixat de ser-ho. Ara ja no sé de què sóc.
No sóc blau, per tant crec que barrufet tampoc no sóc. I tot i que m'agraden els gats, no sóc en Gargamel. Tot i que una mica tocat si que ho estic. Del bolet, clar.

proudemax ha dit...

Ui, tot està massa relacionat, m'està agafant mal de cap.

Ets un bolet no blau que es menja el Gargamel com a aperitiu de gat?

Tot per parlar de la lluna, com la lia. Ara, també deu estar rient.

vafalungo ha dit...

Ui, no. Em sembla que més aviat dec ser un gat blau (però no en Doràemon, que de butxaca màgica, per ara, res) que es menja un bolet com a aperitiu, mentre m'amago de'n Gargamel i udolo a la lluna. (Si, està rient)
Potser seria millor ser una sargantana i prendre el sol?

proudemax ha dit...

Jo és que em quedo amb l'aigua de nou.

Siguem ofïures, ascídies, pòlips i peixets. Tots ells veuen el sol i la lluna, però també el fons del mar.

vafalungo ha dit...

Sota l'aigua el sol escalfa? i són amables els atlàntids submarins? es tauronet petit neda amb sa taurona mare? es pot jugar amb les onades submergit?
Barrera la mar
sens lluna nit freda.

Isis ha dit...

Jo me la vaig perdre...:( estava en un bar i quan vaig sortir del bar em vaig ficar en una festa...
M'agrada el teu blog!

Jordi Freixas ha dit...

O sigui que et vas fer petita com un barrufet? Ja m'ho explicaràs com t'ho fas.

Au! xD

Jordi Borràs ha dit...

oh!

Jordi Freixas ha dit...

Oh?

proudemax ha dit...

Oh.

fibercool ha dit...

Yo tambien hice fotos al planeta simpático, colgue un montaje en flickr;

http://farm1.static.flickr.com/160/410140334_0faba54dc5.jpg