17 de març 2007

elf



Tot plegat ha estat més fàcil del que em pensava,
els fantasmes han resultat ser maquíssims,
almenys els he (ad)mirat a la cara.



Intent de carbonet sobre paper

10 comentaris:

Jordi Borràs ha dit...

oh!

I'm depuRED ha dit...

Depuració?

proudemax ha dit...

(De)pura(ció) total. Altament recomanable.

vafalungo ha dit...

Si són com els del dibuix si que deuen ser dignes de ser obSERvats.
No sé si sembla que vulgui abraçar-te, ballar amb tú o bé xiuxiuejar algun secret incomfessable.
Jo em decanto pel ball.

Bolichinín o bolichin o bolchiín o Bolnichin ha dit...

uuuumm. com si el fantasma i la noia de la trena siguin la mateixa persona...Potser, sempre les coses s'han de fer (chuscar) i/o procurar (chuscar) fàcils.

red pèrill ha dit...

Depuració profunda o qualsevulla?

I si es profunda com se fa eh eh eh?

proudemax ha dit...

Depuració de fer net de tot allò que fa massa temps que et roda pel cap.

Els fantasmes no volien res, ni ballar, ni abraçar-me, ni dir-me cap secret, senzillament els vaig anar a buscar per humanitzar-los.

El fantasma i la noia de la trena no són la mateixa persona... les coses sempre s'han de "chuscar" fàcils.

vafalungo ha dit...

Potser si que no volien res, però el dibuix està molt xulo!
La mirada de la noia té un punt hipnòtic i el conjunt té un contrast equilibrat difícil de definir.
.ua

red ha dit...

I a on vas anar anar-los a buscar? endins endins o enfora endins? perquè jo no hi ha manera...

proudemax ha dit...

És que els meus fantasmes tenien noms i cognoms, i va ser tot ben fàcil, agradable i, sobretot, alliberador.