17 de maig 2007

DREIunddreizig



Cada cop cal crear més espais quan arribar a tot arreu es transforma en entelèquia.

El no fer res passa a ser un privilegi,
haurem de treballar de valent.




Aquarel·la

8 comentaris:

vafalungo ha dit...

Siguem valents i treballem-hi, doncs.
Creem i creiem-hi. I arribarem a tot arreu.

proudemax ha dit...

Arribar és anar de bar en bar?

vafalungo ha dit...

Arribar és:
a/ ARRImar-se a la BARbacoa
b/ ARRIscar a prendre BARbitúrics
c/ ARRIar la BARbarie
d/ ARRIssar-se la BARba
e/ Associació per la Recerca i el Ressorgir Individual del Brillant Asteroide Raquític
f/ Totes i cap de les anteriors

proudemax ha dit...

Tenim entre nosaltres el rei dels conjugadors!

Em rendeixo als seus peus o, en el seu defecte, li faig de bufó.

vafalungo ha dit...

Oh, però no es rendeixi als peus de ningú, i menys per motius monàrquics!

Fer de bufó és una molt noble tasca.

Riu-te del rei, diu del que mana, que la rumba riu del que li don la gana, que diuen els trobadors de La Garriga.

Jordi Borràs ha dit...

senyor ninot de neu amb anorèxia nerviosa desplegant pancarta celestial!?

proudemax ha dit...

Vafa: Em rendeixo als peus dels que s'ho mereixen, no hi tinc cap problema, i estigui traquil, que me'n ric del rei i del que mana, l'esperit trobador em té el cor robat.

Jordi: M'has fet riure MOLT. Ninot de neu amb anorèxia nerviosa... fantàstic.

Jordi Borràs ha dit...

:P