07 de setembre 2007

sechsundvierzig


Que els entrenen, els repartidors de diaris gratuïts?

Intenteu passar per la cantonada de Sanitat de Lleida i sortir-ne sense cap Bon Dia, ADN o Metro.

És impossible.

Tenen un detector de persones o similar, i encara que n'estiguin donant a vint persones a la vegada, trobes una mà que te'n plantifica mínim un al davant.
Passeu ben enganxats a la paret, o fent el pi, i els malparits us en posaran un a terra perquè hi poseu la mà quan avanceu.

A tot això, els meus respectes per la seva tasca, però de debò que, com a repte personal, si un dia arribo a la feina amb les mans buides, em sentiré realitzada.

7 comentaris:

Matarratas ha dit...

Com la peli de 28 dias despues, oi? XDDD

proudemax ha dit...

Doncs no l'he vist, però va de virus, no?

vafalungo ha dit...

Només arribaràs amb les mans buides el dia que en vulguis o en necessitis un. Aleshores, ja pots comptar-hi, o bé se'ls haurà acbat o faran veure que no t'han vist. Murphy dixit.

Unknown ha dit...

Doncs a Barcelona jo sovint els refuso somrient amb un agradable "Moltes gràcies, però no m'agrada aquest diari."
Val a dir que si vaig amb pressa els dic un simple "No, gràcies."

No ho trobo pas gens difícil refusar-los. :)

proudemax ha dit...

Oh apreciat viric, abans de res, felicitar-lo pel seu recent segon aniversari de bodes.

I pel que fa als diaris... bé, és un text exagerat per il·lustrar l'habilitat d'aquests repartidors. De fet, ni tan sols passo cada dia per aquest lloc, i sí, molts cops dic un "no, gràcies", però mai, mai, puc passar desapercebuda.

Ah, això de passar fent el pi, sí que és real.

Una abraçada!

Isis ha dit...

jo sí que els haig d'esquivar cada dia!!!! jo només desitjo que s'enrecordin de la meva cara d'una vegada perquè cada dia els hi dic "no gracies"

Isis ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.