25 de setembre 2007

siebenundfünfzig


Això ja NO és normal.

Sí, senyors, ho han aconseguit.
Aquí tenen la tercera entrega, però a mi ja no em fa cap tipus de gràcia.

Perquè sé que són tots lluny i no puc sospitar de vostès, que si no, estarien tots en el punt de mira...

De camí a la llum del costat del meu escriptori, aquestes tres pedres, i la del mig, al girar-la, tenia la monja de l'acudit: Sor Presa.

5 comentaris:

Red Pèrill ha dit...

No entenc perquè no te'n fa de gràcia, tot i que entenc menos que copny significa el fet en si, tot i saber-ne els antecedents, que tampoc entenc massa...

Aloha, Xé!

proudemax ha dit...

Bé, és que últimament passen coses estranyes per allà...
A la companya del laboratori del davant hi ha un home que l'acosa i la segueix, ha hagut d'avisar als mossos i tot.
Per sort, les meves "aventures" es van resoldre ahir, l'home del nescafé i el dels dos últims fascicles es diferent.
Espero que s'acabin les entregues...

Com sabeu vosaltres ha dit...

Iep! dues incògnites? Això encara posa més dificultat a la història! O ja s'han desemmascarat? Li agrairia una explicació o un resum perquè poder-ho assimilar en conjunt.

Aloh! Salut!

proudemax ha dit...

Aviam... el que acosa la meva companya és un mig ionqui que córre per baix amb un radiocassette dia i nit. Els mossos ja estan a l'aguait i esperem que no passi res, però li ha dit frases de l'estil "sé donde vives, y que haces judo, y tu novio también, y me dá igual que estéis más fuertes que yo, pienso hacerte la vida imposible".

El que em va deixar el bombó i les pedres (n'hi ha hagut més a part de les de les imatges)també sé qui és. .. i no hi ha perill.

I bé, aquí s'acaba la història!

Alohaaa.

Red Pèrill ha dit...

No hi ha perill..

Hi ha pèrill...

^^

^^

^^