Això ja NO és normal.
Sí, senyors, ho han aconseguit.
Aquí tenen la tercera entrega, però a mi ja no em fa cap tipus de gràcia.
Perquè sé que són tots lluny i no puc sospitar de vostès, que si no, estarien tots en el punt de mira...
De camí a la llum del costat del meu escriptori, aquestes tres pedres, i la del mig, al girar-la, tenia la monja de l'acudit: Sor Presa.
Sí, senyors, ho han aconseguit.
Aquí tenen la tercera entrega, però a mi ja no em fa cap tipus de gràcia.
Perquè sé que són tots lluny i no puc sospitar de vostès, que si no, estarien tots en el punt de mira...
De camí a la llum del costat del meu escriptori, aquestes tres pedres, i la del mig, al girar-la, tenia la monja de l'acudit: Sor Presa.
5 comentaris:
No entenc perquè no te'n fa de gràcia, tot i que entenc menos que copny significa el fet en si, tot i saber-ne els antecedents, que tampoc entenc massa...
Aloha, Xé!
Bé, és que últimament passen coses estranyes per allà...
A la companya del laboratori del davant hi ha un home que l'acosa i la segueix, ha hagut d'avisar als mossos i tot.
Per sort, les meves "aventures" es van resoldre ahir, l'home del nescafé i el dels dos últims fascicles es diferent.
Espero que s'acabin les entregues...
Iep! dues incògnites? Això encara posa més dificultat a la història! O ja s'han desemmascarat? Li agrairia una explicació o un resum perquè poder-ho assimilar en conjunt.
Aloh! Salut!
Aviam... el que acosa la meva companya és un mig ionqui que córre per baix amb un radiocassette dia i nit. Els mossos ja estan a l'aguait i esperem que no passi res, però li ha dit frases de l'estil "sé donde vives, y que haces judo, y tu novio también, y me dá igual que estéis más fuertes que yo, pienso hacerte la vida imposible".
El que em va deixar el bombó i les pedres (n'hi ha hagut més a part de les de les imatges)també sé qui és. .. i no hi ha perill.
I bé, aquí s'acaba la història!
Alohaaa.
No hi ha perill..
Hi ha pèrill...
^^
^^
^^
Publica un comentari a l'entrada