26 d’octubre 2007

achtundsiebzig


Per segon cop, una foto de núvols que fan ràbia en aquest blog.
Potser perquè últimament hi estic una mica (mentida, tot és l'astènia tardoril) i,
després del caire diari-personal que estan agafant les últimes entrades,
doncs ja no venia d'aquí.


Així que, per tots vostès, un altre capítol de na proudemax en condició de Xè:

DE L'INÈRCIA II

Na proudemax en condició de Xè es renta la cara.

- "Hauria d'anar a la cuina a buscar "kleenex" per posar-los a la bossa, que se m'han acabat", pensa.

Se'n va a la cuina.

-"oh! patates!"

I torna a l'habitació tot menjant.
Veu la bossa.

- "Ostres (per no escriure òstia), que havia d'agafar "kleenex"".

A mig camí de la cuina el gos té ganes de jugar.
S'esbarallen per terra i torna a l'habitació, obra el quadern per fer algun dibuix, gira el cap...

- "Els "kleenex"".

Parsimoniosament i girant els ulls amunt es torna a aixecar i emprèn el viatge a la cuina.
A mig camí hi ha un mirall... oh quin granet... oh quin punt negre... a veure les celles...
I se'n torna a l'habitació.

Aquest cop, molt perspicaçment se n'adona abans d'entrar:
- ""Kleenex"".

Així que per últim cop se'n va a la cuina repetint-se el mantra "kleenex, kleenex, kleenex..." i torna tot pensant "a la bossa, a la bossa, a la bossa..."

Els deixa damunt la taula i l'endemà, quan amb el fred li cau el moc, s'ha de fer fotre.


Què, no els ha passat mai?
Doncs jo, en aquests moments, em plantejo la credibilitat de tots aquells que em titllen de responsable.




De sevilla a Barcelona, 2006

8 comentaris:

RED PÈRILL ha dit...

Jujuju... m'he imaginat les diferents baralles Xè-cà amb totes les variants possibles...

A saber:
-Derbi Variant.
-Dogo.
-Caniche.
-Rodolfo.
-Bulldog.

I no sé quina em fa més gràcia...

proudemax ha dit...

L'has obert!
L'has obert!!!!!

Tot el post era perquè m'obrissis l'accent.

Gràcies.

Ah, yorkshire (va guanyar ell).

RED PÈRILL ha dit...

Pues ha sigut sense volguer...

Sr. Pistraus ha dit...

m'ha passat, li ha passat, ens passa.

- Hola em dic Josep Maria
- hoola josep mariaaa
- i jo també em deixo els kleenex a casa de tant en tant

[oh! però què fa!? com s'atreveix a copiar una broma que el mestre Estanislau ha fet en concert!!?]

només afegir que hi ha una variant de mocs que per molts kleenex que tinguis repten la teva rapidesa i reflexes: els mocs-aigua.

i per acabar, com no, un sintagma nominal.

vafalungo ha dit...

Ho confesso:
Jo també he pecat.
Malgrat que la meva desaforada lógica mental té a bé d'intentar tenir localitzats en tot moment les distàncies fins al paquet de kleenex més proper, al mocador del calaix, al paper de cuina, al rebut del supermercat i al bitllet de la renfe, alguna vegada un estornut improvitzat o un moquillo espavilat fa acte de presència sense que ningú no l'hagi convidat a la festa.
Ah, i la credibilitat és només per als crèdols. Allà ells.

Albert Pebràs ha dit...

Mmmmh on està vostè, als núvols o en un núvol?

A mi m'ha passat el mateix amb els entrepans per endur-me per esmorzar... que me'n recordo quan sóc al metro i fa molta ràbia tornar.

Contra els moca-aigua no hi ha fluimocil que funcioni oi? Potser ens serviria un licomiulf que ens els solidifiqués de nou. Aleshores hauríem de readaptar el fluïm-nos-li.

Ambsense dosi de credibilitat, se li pot dir que és responsable però no molt?

Sr Pistraus, vostè m'està copiant el terme mestre amb el que jo denomino l'Estanislau!!

Per acabar, estic fins els nassos de tecnologia energètica.

proudemax ha dit...

Sr. Pistraus, començaré pel final dient-li que els seus, em tenen encandilada.
I no es rebaixi, què fa l'Estanislau copiant una broma que ha fet vostè al meu blog?

Benvolgut Vafa (sol, la), el món dels mocs és dels que més controlo. Pensi que degut a ells porto set anys sense prendre làctics ni sucre refinat. Mai, mai, mai són convidats a la festa. Ha probat amb fulles d'arbre?

I per últim, Sr. Pebràs, no estic als núvols ni en un núvol, tinc una astènia de cavall que em fa romandre incoherent fins la medul·la.

Albert Pebràs ha dit...

I no li agrada la incoherència? Pensi que és una activitat molt agraïda, en especial quan un s'adona que ha fet quelcom contrari al que faria normalment i se'n planteja els motius.

Personalment, la imatge que se'm queda aleshores, aquella impressió de creaument de cables... és apassionant.

Que els núvols ens deixin viure.