29 d’octubre 2007

achtzig

La història de la distància.

La història de la distància comença amb els que tens més aprop, que són lluny sense adonar-se'n.

La història de la distància acaba amb els que estan lluny, que són aprop sense ni tan sols saber-ho...

Però la història de la distància en realitat comença amb un pam, quan et diuen que fa vint centímetres. Llavors ho medeixes tot en pams, però el teu encara no els fa, els 20 centímetres... i tot et queda més aprop del que et penses.

Després, quan creixes prou i t'han ensenyat a medir amb cintes mètriques i ja res té aquell encant d'obrir la mà, veus que tot queda massa lluny, a massa anys llum quan mires al cel i aixeques el polze.

8 comentaris:

monЯa Bitllenc ha dit...

Doncs ves quina casualitat! Justament ahir, reprenent la tasca de recerca lletgista, vaig posar-me a escoltar la discografia de la Trinca, d'on en va sortir el famós "No ve d'un pam, no ve d'un pam..."

De moment estem al CEL (Centre d'Estudis Lletgistes) debatent si incloure aquesta agrupació musical dins del Lletgisme o no(o en tot cas en el seu Gènesi), ja que hi podem trobar símils amb el nostre mestre com "Oda al paper de water" o una versió del "Baixant per la font del gat"...

Per cert, referent a l'enquesta: a mi els pèsols mai m'han agradat. Properament sortirà publicat algun post (en algun bloc lletgista, evidentment) sobre el iogurt amb altres additius.

Ambsensepesols,
monЯa Bitllenc

monЯa Bitllenc ha dit...

Per cert, he estat visitant la web de Plouen Catximbes i he vist que al proper concert de dissabte a Linyola (poble d'en Bojan) també hi tocarà un grup que es va "fundar" al meu poble (i on em sembla que encara n'hi queda algun membre: el bateria i algun altre).

Només em feia gràcia comunicar-li tal coincidència, així que,

AmbsenseCOINcidir,
monЯa Bitllenc

PDm: M'honЯa que l'honЯi.

Estanislau Verdet ha dit...

Encara em costa de creure que no la tingués enllaçada a l'apartar de Blogs del Yamshes, de debò, increïble.

Aprofitant el nou canvi de look he afegit una subsecció de "Blogs dels participants del yamshes" on vostè encapçala la llista, evidentment.

Segur que això serveix per enllaçar i quedar més aprop, a uns pams menys.

Fins aviat!

proudemax ha dit...

Sr. monЯa, la meva tasca al C.E.L. podria ser fer que sí o que no amb el cap sense dir res?
Potser quan torni del Japó de treballar amb Meiwa Denki els envio un currículum.

D'altra banda, curiosa coincidència la que incideix sobre Linyola.

Merci Sr. Verdet per incloure'm al top del Top Déu! Si normalment els tinc a dos pams i mig del nas, ara també, però com diu vostè, més aprop.

e-ns veiem

Sr. Pistraus-Joan Vallvé ha dit...

on he d'enviar el meu currículum per treballar al CEL? a poder ser sense ser batejat en ambdós sentits (perduts vegin Yamshes en escabetx)

proudemax ha dit...

Jo em pensava que vostè ja hi treballava al CEL. De fet pensava demanar-li si li podia enviar a vostè el currículum per si podia moure fils (de llana).

Haurem de "trabajar en ello" per saber on enviar-lo.

A mi, potser demà em batejen, aquests nipons.

Albert Pebràs ha dit...

No pateixi home, si se li acaben els fils sempre podrà remenar les trenes.

Ja ha après a pronunciar Meiwa Denki? jo encara no ho he aconseguit, només sabent-ne l'origen se'm col·lapsa l'esperit traductor.

Vagi amb compte amb els batejos, que això als japonesos els agrada especialment (recorden el "ten ten one, ten ten two, ... ten ten ten ten..."?)

monЯa Bitllenc ha dit...

Sr. Pebràs al final m'he perdut...
El "ténte en pie" hi té algo a veure?

AmsenseenTENdreho,
monЯa Bitllenc