05 d’octubre 2007

zweiundsechszig



Se'n recorden?

Una de les delicies de tenir un germanet de 12 anys que ho remena tot és aquesta: de tant en tant, aparèixen coses insospitables.

Quantes estones agafant claus, pujant cadenes, i quantes més estones encara mirant (i intentant entendre) els reflexes de la tapa i el coi de banda blanca a ratlles negres que fa que en Donkey Kong puji i baixi...

Encara no ho entenc.
Potser em passi el cap de setmana mirant-m'ho de nou.
Intentaré posar-hi piles (dues de botó) aviam si encara funciona.
Pot ser espectacular.



I des d'aquí m'agradaria fer un referèndum (en aquests temps que corren potser em tanquen el blog) per saber quanta gent tenia exactament aquesta "maquineta" o, en el cas que en tinguessin una altra, quina era.

Si no en tenien cap, no saben el que es van perdre.
Els que en teníem, gaudim d'un codi secret que al mirar-nos pel carrer ens permet saber automàticament si som "dels nostres" o no.

(Com que a vostès no els puc mirar pel carrer, els ho pregunto, no pensin que el codi no funciona)
(¬¬')

11 comentaris:

vafalungo ha dit...

Oh, el Donkey Kong! Jo no en tenia, però vaig jugar en el d'amics durant hores. Temps després en vaig tenir una altra, però me'n vaig cansar tan depressa que ni recordo quina era.
Després van arribar les game boy i companyia, les nintendos i els jocs d'ordinador, però cap no s'hi podia comparar. Bé, potser sí: l'Space Inavers. Cada cop que perdia l'ordinador es penjava, així que imagini's... Deu ser per això que ara em dedico als llibres?

Com sabeu vosaltres ha dit...

Per part meva compti amb un "donkey_kong.no", però sí que vaig tenir una maquineta del "tetris" i una altra del "pac-man". En el meu cas, vaig intentar fer-les funcionar al cap dels anys i no ho vaig aconseguir, li desitjo 1 Poch més de sort.

Ah, i si li tanquen el blog com ha fet l'il·lustre Joan de Badalona (a qui per cert ja fa temps que no es veu pels móns verdetians), animi's a fer un Proudemax unplugged!

Anònim ha dit...

Em fa sentir vella, Proudemax. És que jo era de joystick i Amstrad. Supòs que ni li sona, no?

proudemax ha dit...

I tant que em sona! El primer joc virtual al que vaig jugar era a l'Amstrad de l'oficina de ma mare. Era un joc de "marcianitos" fantàstic, però no en tinc cap fotografia... d'haver estat així, hauria posat aquella sens dubte. Encara me'n recordo que la "z" tenia una funció, però no recordo quina...

Marçal ha dit...

Contribuint al referendum, jo tenia maquineta pero el pressupost no va donar per dues pantalles. Tot i això era de les autentiques, que consti! La meva era d'en popeye, que dins una barca havia de recollir el menjar que li tirava l'Olivia, sense que en Brutus li clavés un cop de puny o de martell. Hi vaig deixar unes quantes hores!

Anònim ha dit...

XÈ! Además del referendum tan de moda en los tiempos que corren, que tal un dibujito dedicado al pasado Saturday night?

Espero una segunda edición del evento pronto si place ;)

Título: Erase una vez un guitarrista que descubría su cuerpo VOL II.

proudemax ha dit...

El pasado Saturday night, merece un dibujo, tienes razón, intentaré publicarlo en breve... y el título... jajajjajajaja buenísimo... y el clásico eras tu! jajajajajjajajaja

Por mi, repetimos as soon as possible, me lo pasé muy bien man... you know...

Ci vediamo!

Unknown ha dit...

Jo en tenia una! quins trastos... però eren genials, sens dubte.

Jordi Borràs ha dit...

oh!!!!!

quins records!

Anònim ha dit...

Jo tinc la Cement Factory, també de Nintendo.

Estigues al tanto, que per aquestes màquines paguen molta pasta ara. Sobretot per les originals Nintendo! I aquesta té dues pantalles :))

Tot i no tenir el Donkey Kong II aquest, recordo que un amic la tenia, i hi havia jugat molt!

@vilafor ha dit...

El meu germà petit tenia aquesta però les tapes eren blanques, i la part de color vermella.

Se la va comprar a Andorra.

Ara mateix no sé si deu existir encara, pot ser algun dia remenaré casa els meus pares...

un gran joc, si