18 d’octubre 2007

zweiundsiebzig


Lleida, 18 d'octubre de 2mil7

Estimada boira,

L'escric per demanar-li pietat. Crec que és d'hora encara per començar a mobilitzar les seves gotetes de vapor d'aigua. Pensi que porto bastants mesos llevant-me i gaudint d'imatges semblants a la de sota, i un impacte com el que he tingut aquest matí (el de dalt) m'està produïnt una mena de "tic" nerviós que consisteix en doblegar el pàncrees en direcció a l'estómac una vegada cada 23 minuts.

No m'agradaria que em maliterpretés, no és que vostè no m'agradi. M'agrada, però amb un parell de dies a l'hivern, sincerament, ja en tindria prou. Catalunya és molt gran, i no cal que es quedi quinze o vint dies seguits a Lleida o vagi a passar les matinades a Vic. Reparteixi's, sigui omnipresent en comptagotes, la meva vitalitat li agraïrà.

Atentament,

proudemax

P.S.: espero no veure-la fins al desembre, gràcies.

4 comentaris:

vafalungo ha dit...

Oh, però què seria de Lleida, terra de garrotins, pomes i nebots, sense la boira?
Estic convençut que és una mena de càstig diví provocat per la seva afició a menjar cargols i beure San Miguel.
Admeto que també és possible que a la boira, com a mi, li agradi l'accent de ponent i s'hi trobi més còmode que entre "a"s obertes.

Aprofitant l'avinentesa per a saludar-la cordialment.

Sr. Pistraus ha dit...

però si la boira és encantadora!
Nosaltres a Can Pistraus també en tenim, però com que els hospedats són de tot color i gust (com els gelats de gel) vem decidir de posar boira a la part nord i sol a la part sud.

i per descomptat, est i oest recullen fred i calor.

Oi que em deixaràn acabar amb una pregunta una mica diferent?

proudemax ha dit...

Apreciadíssims senyors,

Em dec haver expressat malament.

Lleida no seria res sense l'encantadora boira, tenen raó.

Només demano que no vingui tan aviat i que quan vingui no romangui eternament. Amb regalets de boira a estones cada dia ja n'hi hauria prou, la resta del dia se'l podria passar plovent en forma de xàfec perquè així em posaria la capelina que em vaig comprar al Parc Temàtic de Guifré el Pilós & Bernat Metge Resort.

Si algun dia vaig a Can Pistraus m'agradaria posar-me al nord oest, una barreja de boira i calor deu ser com una sauna a l'aire lliure, oi?

Sr. Josep Maria, si torna a acabar amb una pregunta doncs...doncs...doncs ho consideraré competència deslleial. I no es preocupi per aquest tal Joan Vallvé que es posa on no el demanen, em sembla que ja ha trobat el seu lloc.

Atentament,

pdm

Bufón Cósmico ha dit...

Macagu en la boira i en la mare que la va parir. Vam estar un parell d'anys sense ella, espero que aquest any tambè. Si no, pos mira, farem com si fosim a London. Ains, Lleida, viure en tu es cada cop més deliciosament horrorós!!!