20 de novembre 2007

einundneunzig


Un trosset de mar a la pell pels dies que ja no fa sol.

I un blau que és de fred
o de riu inquiet.

Un blau de "oh quin cel més blau!"
o bé de
"és que em vaig pegar un cop i em fa mal".

L'estiu cada cop és més lluny,
cada vegada més aprop.

I qui dia passa any empeny
i de tan empényer ens podem trencar.
Si és un trenc d'alba,
serà bonic,
si és un trencaclosques,
el pensarem,
si és una trenca,
ens taparà,
i així na' fent,
que si tralarí (o tral·larà).


6 comentaris:

APV ha dit...

A la vida hi pot haver molts blaus.

El blau del mar.
El blau d'uns ulls.
El blau d'un cel a alta montanya.
...
però si hagués de triar un blau... Intentaria que fos el blue-tack que porta massa anys a la meva paret no-enganxant res.

proudemax ha dit...

I deixant la taca oliosa a la paret, és clar.

Per cert, no cal que ho intenti, que ja sé que m'escriu per pena.

Striper ha dit...

Jo no t'escric per pena t'escric perque m'agradat molt el que he llegit sobre tot aixo.

L'estiu cada cop és més lluny,
cada vegada més aprop.

Srta "Y" ha dit...

...m'agrada el sol a l'hivern i la pluija a l'estiu... piu piu piu!

Anònim ha dit...

Per pena

proudemax ha dit...

Sr. Striper, ostres, benvingut! És el primer cop que tenim un home que declara públicament que es despulla en aquest blog. Passi quan vulgui.

Srta "y", a mi també, croac.

Sr. Jo també escric, gràcies! N'amanyaga-tòtils ho fa perquè és amic meu i em va declarar que li agrada llegir-me, que vostè m'escrigui per pena sense coneixer-me, té molt mèrit!!