22 de febrer 2008

einhundertvierundzwanzig



Avui aquest pirata m'ha envaït l'habitació.

He arribat. Tard.
Era sobre el llit ben ajagut, esperant-me.
M'ha dit:
"Eh, tu, ja sóc aquí"

"Vigila amb la cervesa que no et vessi sobre el cobrellit", li he dit.

I m'ha mirat pujant la cella de l'ull que no duu tapat preguntant-me amb les arrugues si em pensava que jo ho podia planificar tot.

"No, és clar que no"

"Doncs escolta'm i deixa'm mirar en Michael Moore en pau"

Que així sia.





Si li volen veure la cara i creuen que tenen poques possibilitats de torbar-se'l damunt del llit... comprin-lo! (a partir del 3 de març!)


2 comentaris:

Sr. Pistraus-Joan Vallvé ha dit...

oh quina gran responsabilitat, obrir la tanda de xocolates desfetes!

i amb aquesta ma què toca pobre home? només en té un de cada cosa? deu tenir una pota de fusta, una orella tallada i un mugró estripat?

però... perquè comprar si ja plouen?

proudemax ha dit...

Perquè per vostès no plou del tot, encara.

I sí, senti's responsable (que deu ser asseure's conscientment i assumint totes les responsabilitats que això comporta, com per exemple, doblegar els genolls).

Amb aquesta mà no toca, només fa parlar.

Què divertit respondre desordenat!
El mugró el té sencer, que no li veu per sobre la samarreta, Sr. Pistraus?