12 de febrer 2008

einhundertneunzehn


- Què voldries?
- Una aigua, si us plau.
(d'algun lloc, lluny, o a la vora, o creguin-me, el cambrer mateix)
- AIGUA?!?!?!
(fent-te petita, com si t'acabés de caure un pot de pintura sobre la Mona Lisa)
- ...sí...


Estàs al cine i decideixes posar-te el jersei:
- Tens fred?
- ...sí...


Aneu a prendre un cafè i per començar no demanes cafè:
- una aigua
- AIGUA?
- ...sí... i un entrepà de pernil, si us plau.
- si que tens gana, no?
- ...sí...


Són tres clàssics fàcilment comprobables.
Si a algú, volent-ne provocar un, no li donen la resposta esperada, si us plau, si us plau, facin-m'ho saber.

Merci.





Tinció de Hoetch / Iodur de Propidi sobre DKO tractats amb Roscovitina (feina...).

4 comentaris:

Red Pèrill ha dit...

Crec que deus anar amb la persona equivocada.. en un altre ordi de coses, jo abans sempre em demanava una aigua, ara ja prenc cafè, però prova de demanar-te en una bar nocturn un MENTA-PONIOL i ja veuràs...

proudemax ha dit...

Ara no sé exactament com quedaré, però si demanes un Poniol-Menta a un bar nocturn et diuen que tenen la màquina dels cafès (!!!) apagada, i fa una ràbia...

Red Pèrill ha dit...

No quedes de cap manera, si t'ho dic és perquè jo ho he fet... a més, tens un tipus de reputació que rarament es veuria afectada per un succés tal (?¿)

julen orbegozo ha dit...

Hola.
He llegit el teu comentari en el meu blog, i et volia demanar el teu e-mail per demanarte algunes coses. Estic gikajulen@hotmail.com
gracies