einhundertachtundDREIzig

Mirada a càmara en "il momento giusto".

Espectacular.

En cinc minuts Campo di Fiori es va transformar en una manifestació bandera en mà.
Televisió italiana, focus i mini escenari.
Tot preparat.
Gent gran idealista que un dia havia estat com els joves idealistes que tenia al costat.

Hi ha molta feina a fer.


D'altra banda,
"Il mio amico romano" m'explicava que de vegades fan manifestacions davant l'ambaixada espanyola (curiosament situada a Piazza Spagna...) per solidaritzar-se amb el poble basc.

No sé si allà se n'enteren que a Roma es fa això, però aquí, almenys jo, no.

Es va quedar esfereït quan li vaig dir que no TOTS els bascos volen la independència.
Que n'hi ha que també se senten espanyols.
Que n'hi ha de fatxes.
Que la socitat allà està dividida, però que no en parlen, que la política és com un tema tabú.

Ell coneix gent que va a aquestes manifestacions i diu que no saben que això en realitat és així.
Es va plantejar moltes coses, i me les va fer plantejar a mi també.

A priori sembla que aquests tipus d'actes no puguin servir de gran cosa, i més quan hi ha un cert grau de desinformació involuntària.
Perquè els que es manifesten es creuen gent informada, i segurament n'estan... però malament.
Condicionats.
Com la majoria de nosaltres.

Però suposo que sí serveixen perquè almenys "els que passen per allà" es preguntin perquè crida aquella gent, quin problema hi ha al món que fa que uns quants s'apleguin desinteressadament.

Déu servir perquè se sentin sonar campanes, i ja va bé.
Ja va bé...

Campo di Fiori, Roma 19 març 2mil8