einhundertDREIzig

La meva antítesi avui fa anys.
La meva antítesi en fa tretze, d'anys.

Dóna l'alegria i els maldecaps que jo no donava.
Jo en donava (dono) d'altres, de maldecaps.

Ell és de l'avi.
Jo, de l'àvia.

La meva antítesi es fa estimar.
La meva antítesi riu i tot "m'és igual".

És divertit parlar amb la meva antítesi.
Són divertits, els comentaris de la meva antítesi.

Però la meva antítesi es fa gran.
Em diu coses que només sé jo.
Em diu coses de "no li diguis a ningú".

I callo.

La meva antítesi posa a prova la paciència del món.
S'ha de centrar.
Encara ha de voler ser ell i distraure's sol.

La meva antítesi dóna vida a l'àtic i a Ramon Llull.
I al cinquè, i a Lincoln i a Francolí.
Sap estimar.
Li brillen els ulls.
Encara és prou innocent.
No vol estudiar.

La meva antítesi necessita referents.
Li agrada trucar per preguntar "què tal?".
Es vol fer el gran.
Vol seguir sent un nen.

Me l'estimo, la meva antítesi.

A veure si s'afeita ja, la meva antítesi.