14 d’abril 2008

einhundertfünfzig



PENSAMENT INTERESCALAR

Ja no sé si fa una o dues setmanes,
però avui m'han dit que en tenim per dos mesos i mig.

Dos mesos i mig sense ascensor.

Traduït és quelcom semblant a una eternitat i tres quarts.

El cas és que quan pujo els cinc pisos em dóna per pensar.

El primer que penso és:
"Què bé això de no estar a casa els pares, que llavors serien nou pisos!"

(sense voler caure en que allà no en fan, d'obres a l'ascensor, i si en fessin, tenim una altra escala independent amb el seu ascensor independent)

Penso també, en què deu gastar més energia, pujar les escales de dues en dues, o d'una en una.
O pujar-ne una, dues, dues i una.
Perquè n'hi ha sis en cada tram dels tres que separen un pis de l'altre.

I és que sempre arribo cansada a dalt.
I això em dóna per pensar que si mai necessito córrer cames ajudeu-me ho passaré fatal i em violaran per fofa.
També, que abans quan vivien en coves, devien estar ben forts, encara que no haguessin de canviar mai l'ascensor.

A més a més, encara no tinc clar què és millor, si tenir consciència en cada moment del pis en què estàs, o decidir no mirar fins que aixeques el cap i veus que "ja estic al quart! només em falta un pis!".
Perquè de vegades penso que no miraré cap número fins arribar al cinquè, no aixecaré el cap, no aixecaré el cap... però sempre acabo mirant de reüll quan estic al tercer o quart, perquè només de pensar que puc arribar a llegir "sisè", m'agafa un cobriment.

El que no faig mai, però, és comptar el pis pel que vaig.
Massa feina.




12 d'abril de 2mil8, Donosti.

3 comentaris:

Sr. Pistraus-Joan Vallvé ha dit...

Estimada Proudemax,

Has estat galardonada amb el Premi Dardo 2008

L'insto a que segueixi amb el meme i ens recomani 15 blogs que no ens podem perdre.

Salutacions des del Walden III!

Sr. Amanyaga-tòtils ha dit...

Benvolguda Proudemax,

tal i com deia Nietzche: "és maco, però és molt amunt i cansa".

Les coses boniques requereixen un esforç, gràcies a això les podem valorar quan les tenim. És com el revers i l'anvers d'una fulla, no es poden separar. La reflexió metafísica és complexa i em podria portar varies planes, però es pot resumir en un senzill i bonic axioma: si no puges les escales hauràs de dormir al carrer, i ara encara fa fred.

proudemax ha dit...

Moltes gràcies (i corts i pedralbes) estimat Sr. Pistraus-Joan Vallvé.

La seva filosofia m'embriaga Sr. Amanyaga-tòtils.
No deixi d'il·lustrar-nos.