28 d’abril 2008

einhundertneunundfünfzig



Els presento en Lauren, un fantasma bo.

Va ser cosit i farcit amb arròs dissabte,
té escassos tres dies de vida,
no siguin cruels amb ell.

És es meu primer nin de drap, yeah.


Per veure'l millor, cliquin-hi a sobre.

15 comentaris:

Sr. Amanyaga-tòtils ha dit...

Benvingut, Lauren.

Li recomano que, degut al seu farciment interior, eviti els jacuzzi d'aigua calenta.

Srta "Y" ha dit...

srta proudemax... és una caixa de sorpreses!!!

Montserratti ha dit...

eiii! que simpàtic! suposo que serà el primer membre d' una gran familia de fantasmets i estruciformes diversos...

el podem considerar com la cara visible o el Cobi de Triangula'm?

proudemax ha dit...

Sr. Amanyaga-tòtils, en Lauren em diu que merci per la benvinguda, i pregunta si un dia l'amanyagarà a ell.

No ens veurem a cap sopar, ho sap, oi?

Sí srta. "Y"... i no totes bones!!! aaaaaaarggggg!!!

jajajjaj Monserratti... jajaj el cobi de triangula'm... pobret Lauren... va, doncs sí! jajaja

I lo de la família... està en ment, segurament ho faci algun dia, però cada cosa al seu moment, que aquestes coses porten feina i la feina temps i el temps, manca de temps, és clar.

De totes maneres, qualsevol nou naixement en la família, serà registrat aquí, ho prometo.

Yeral ha dit...

És brutal... M'agraden els seus ojos mirones...
Abraçada Broquil·liana!

vafalungo ha dit...

Tot un plaer, senyor Lauren-farcit-amb-arròs-de-dissabte. Si fos farcit un dijous, serien les restes d'una paella, està clar. I un fantasma-paella seria tota una novetat. A mi també m'agrada la seva mirada.

Striper ha dit...

OH Bonic bonic aquest fantasma...

proudemax ha dit...

De part de'n Lauren, merci per les floretes i salutacions!

I també em diu que els digui que es diu Lauren, no Laurent, és a dir, no es pronuncia [lorán], si no [lauren], com els cines, vaja.

És que n'està tip que li diguin malament el nom.

Àngel_13 ha dit...

Quina sort que es digui Lauren i no Laurent, que ja saps que vaig tenir una mala experiència amb un senyor que es deia així...

Per cert, sóc jo el noi amb el que vas no-sortir-sortint? Perquè això dels pantalons de sord-muts també ho dic...

He estat fora un temps (Campionat d'Europa a Istambul) però ja torno a ser per aquí. Com a regal, mira què se'ls hi va ocorre fer als de rugbi sub (és el trailer d'un curt):
http://www.youtube.com/watch?v=KFF7du0gthc

proudemax ha dit...

Ostres... ara no recordo l'experiència amb en Laurent... em refresques la memòria?

Àngel, carinyu, estimat, aimat, tu i jo vam conviure tal marit i muller, ens vam pèixer amb patates tot fent el dinar bikini en cos, ens vam perdre, trobar, vam escapar de dos mil meduses, vam fer marató de matrix, però mai, mai, vam sortir.

I menys no-sortir-sortint.

Això és la última tendència masculina actual. Consisteix en sortir amb algú que et repeteix constantment: "eh, però no sortim, eh?".

És molt divertit, i ara se m'ha posat la frase al subconscient i he arribat a pronunciar-la i tot!

Si és que el món no pot anar bé, home... entre això, i el super link que m'has passat!

una abraçada, guapo!

enric ha dit...

Molt bo... desitgi a en Lauren una no-vida carregada de cadenes i crits a mitja nit, de part meva.

Àngel_13 ha dit...

En Laurent era el meu entrenador d'hoquei sub, la persona que em va iniciar en aquest vici meu i que tant em va arribar a putejar...

Ja em semblava a mi... És que dubtava si t'ho havia dit jo o no, això dels pantalons. I ja sé que no vam sortir, però és que com bé dius vam compartir força temps en poc temps.

La frase que dius que està de moda em sembla que sempre ha existit, i és tan inútil com preguntar-li a l'altre la típica de " vols sortir amb mi?". Infantil, inútil, incoherent, irrellevant... i moltes "is" més! Espero al menys que fossin bons temps...

Però el trailer t'ha agradat o no? El curt està ara a un parell de concursos, i fins que no s'acabin no el puc ensenyar sencer. Quan pugui te'l passo, ok?

Un petó, sucre fred de Tossa

proudemax ha dit...

Apa Enric!! Com t'has passat!!! Pobret Lauren! Que és un fantasma bo! A part, que dorm a la meva habitació, i jo ni crits ni cadenes a mitja nit eh...

Cert Àngel! El Laurent! Ara ho recordo... però en el fons t'ha fet ser qui ets, no ho oblidis!

Van ser prou bons temps, no em puc queixar.

Sí, passa-me'l quan el tinguis, si us plau. Què bé que hi surts, no?

Perquè oi que ets tu?
Mira que ets guapo eh! No me'n cansaré de dir-t'ho! jajajajaja
(sense que se'ns enfadi el Miquel-home-ideal eh!)

Si un dia fessim una re-trobada a l'estartit tots tres, seria brutal.

Un petó,

signat:

Una admiradora secreta d'un amic teu en plena tarda d'esitu a Sants-Estació-està-prohibit-grabar. Te'n recordes!?!?! Però perquè ho vaig fer!?! jajaja Em devies agradar molt com a no-marit per fer-te un favor així eh?

Boníssim.

Vinga, una abraçada!

(perquè ens escrivim per aquí enlloc de per mails?)
(saps que per fi el Rossi m'ha enviat l'article del que vaig fer pel Francesc Pagès, in memoriam? què bé!)

enric ha dit...

Però si no és per bo o dolent, és l'encant dels fantasmes... encara que siguin de drap! Segur que va bé per agafar el son, la remor de les cadenes...

proudemax ha dit...

...d'acord, és part de l'encant... però jo li vaig fer una cordeta enlloc de posar-li una cadena, perquè, vulguis o no, una eternitat amb soroll de cadena, et fa tirar enrera, eh?