08 de maig 2008

einhunderteinundsechzig



És la cosa més freak i serieBeísta que he vist en molt temps.

Es titula "Martians Go Home!"

En principi a mi aquest gènere no m'agrada, però em va agafar tant per sorpresa i en un ambient tan esnob, que mirin com he acabat: penjant-ho aquí.

El millor, però, són els antecedents, en que el company amb qui vaig anar a veure els curts i jo havíem tingut la següent conversa en un cafè:

(parlant d'instruments)
ell: pues yo una vez vi un instrumento tope raro que era como una antena y que hacía ruidos raros...
jo: sí, es diu Theremine, és força antic i bla bla bla
ell: cómo dices que se llama?
jo: Theremine

(una estona més tard)
jo: avui fan curts gratuïts al Cafè de l'Escorxador, hi anem o què? Comencen en mitja hora.
ell: fácil!

Arribem, i el primer és el que hi ha a dalt.
Ens vam quedar una bona estona flipant sense poder-nos moure.

Ara, com l'amic de n'Amanyaga-tòtils (a qui per cert dedico el curt), me n'estic construint un.
De moment, el veí de dalt ja no veu la tele i ha començat a cantar el "susanita tiene un ratón" els diumenges pel matí.
Anem pel bon camí.



Curtmetratge de Jairo Moreno. Hi surt Olvido Gara, és a dir, l'Alaska. És màxim.

8 comentaris:

Yeral ha dit...

A veure, a veure... El curt el veure aquest vespre que ara vaig de bòlit, però ja et dic que promet!

També passava a preguntar... la del "Primavera Negra Amazing" és vostè??? Quan i on diu que quedem??? ;)

Abraçades...

Sr. Amanyaga-tòtils ha dit...

Avui estic consternat.

A Catalunya hi ha 105 dones que es diuen Olvido.

Moltes gràcies per dedicar-me el curt, Proudemax!

Sr. Amanyaga-tòtils ha dit...

Per cert, com que l'hi he promès. li descriuré com he vist el vídeo:

Assegut a la cadira de l'ordinador a una certa distància, cames creuades (peu esquerre sobre genoll dret) i les dues mans darrere el clatell. Al principi amb cara d'escepticisme, però poc a poc he començat a riure amb els moments estelars, de fet m'han sorprès tant que quan reia em donava algun que altre cop amb el palmell de la mà a la cuixa, senyal inequívoca de que m'està agradant el que veig (sempre i quan no sigui res seriós).

De genolls davant la motxil·la del protagonista, sisplau.

proudemax ha dit...

Apreciat Yeral: sí, som jo i... d'allò... que avui no em va bé quedar... no, demà ja he quedat... i així sexessivament.

Ja em dirà què li ha semblat es curt.

Estimat Amanyaga-tòtils, a manca de veure'l en qualsevol sopar BOS o BS, només me queda dedicar-li curts rars. L'he imaginat mirant-lo, i es gest de picar-se sa cuixa és extremadament seu, té raó. Es sap descriure molt bé a vostè mateix.

De genolls, de genolls.

Les mares, però, són de lu millor que nya.

Àngel_13 ha dit...

Brutal. Però el Theremine aquest déu ser pitjor que un tripi, si et fa veure marcians...

Vuelve a tocar esa hermooosa melodiiía

I no m'extranya gens que tu sapiguessis tant del theremine (arxi-conegut mundialment) com per dedircar-li tres bla. Però pels que no en sabem hi ha info aquí

Yeral ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Yeral ha dit...

Quina frikada més hardcore. Estic flipant.

Si m'he de quedar amb alguna cosa, em quedo amb la seqüència del principi, a l'habitació del prota quan es pensen que han atret als marcians amb el Theremine i és la mare, que demanen a l'amic al telèfon.

"No me gusta que te encierres".

Jeje... Trobo que és un moment molt Muchachada Nui...

Abraçades!

Antonio ha dit...

te has pasado!!