14 de maig 2008

einhundertfünfundsechzig


Hi havia una vegada un nazi disfressat de hippie,
i no era carnaval.

Dins la hippiositat del seu món hippie no hi cabia l'empatia.
Tampoc el sentit comú.
Encara menys pensar en el bé d'un altre.

Ni tan sols replantejar-li la situació perquè anés en el seu benefici
el treia del seu cap-quadrament.

Cap-quadrament neo-hippie, això sí.
I ple de drets, sobretot ple de drets i buit de deures.

Així que amb la princesa dels cabells grocs hem optat per mossegar-nos la llengua.



Foto: entre Lleida i Luxemburg... mira que està borrosa, però té algo que m'encanta... un camió? mpfhh...

2 comentaris:

Sr. Amanyaga-tòtils ha dit...

No pateixi.

A vegades... el capquadrament és útil. Sí, ho sé, és molest. Sempre és i serà molest, el capquadrat de torn acostuma a ser algú a qui agrada explicar el seu punt de vista de les coses, i com a capquadrat que és moltes vegades desquadra els no-capquadrats del seu entorn.

Però tranquila.

Quan estan calladets la pròpia capquadramenta els converteix en unes molt pràctiques tauletes per a llauna de CocaCola.

proudemax ha dit...

Merci Amanyaga-tòtils!
Vostè sí que és e(o sim)mpàtic!

Ens serà molt útil per les tasses de tè (és que som unes hippies i passem de CocaCola, sap?)

Ha probat d'endur-se un paraigua?