La tempesta de divendres passat a Balaguer em va fer recordarl'Huracà que vaig viure a Mèxic, del qual, ara que estic escrivint això, me n'adono que ja fa tres anys just avui!!
Bé, el cas és que al parc natural on ens van dur per refugiar-nos, vam trobar aquesta fantàstica pedra just un parell d'hores abans de que comencés tot.
Realment, Espectacular.
Lletgisme pur?
(facin la foto gran per llegir-ho)
(és molt fort que just avui m'hagi pegat per revisar fotos i just avui faci tres anys!)
(ah, l'huracà es deia Emily)
Bé, el cas és que al parc natural on ens van dur per refugiar-nos, vam trobar aquesta fantàstica pedra just un parell d'hores abans de que comencés tot.
Realment, Espectacular.
Lletgisme pur?
(facin la foto gran per llegir-ho)
(és molt fort que just avui m'hagi pegat per revisar fotos i just avui faci tres anys!)
(ah, l'huracà es deia Emily)
7 comentaris:
Has viscut un huracà?!?!
Recordo l'Emily. Jo estava al país veí de Guatemala. I recordo, sobretot, l'Stan, a principis d'Octubre. És una experiència que ni que vulgui, no podré oblidar mai. La foto, genial!
Pas que ho trobo tan fort; aquestes coincidències són ben normals. No trobo forta la coincidència, vull dir. Lo de l'huracà sí, esclar. Que cabrona! I perdona, eh. Mon germà Isaac, que crec que no el coneixes, va viure un tal Wilma fa quasi bé tres d'anys a Cuba. Jo també en vull un! Suposo que la pedra es devia moure.
Fins ara
evavk
Recorda l'Emily!
Buf.
Va ser espectacular.
No em vull ni imaginar l'Stan.
Aquest ja el vaig viure des d'aquí...
Sr. Abelunimbus. Em va sobtar lo de la coincidència, perquè ho vaig estar rememorant tot, perquè va venir una amiga i li'n vaig estar parlant, i quan em vaig decidir a posar la foto al blog, doncs me'n vaig adonar mentres estava escrivint. Em vaig flipar, res més.
I no, no conec l'Isaac... però també recordo l'Stan! Si en vol un, vagi a terres centreamericanes, que de ben segur que li'n regalaran amb molt de gust!
Fins ara!
evavk!!??!
Jo el que vull és una pedra d'aquestes, que m'interessa molt que em prediguin el temps. Perquè segur que tots els homes del temps en tenen una, i jo no en vull ser un. A més, jo en tenia una i la vaig haver de llençar un dia que es va posar blanca per sobre i jo no volia que nevés al mig del menjador... I per sort al sortir per la finestra vaig fer que nevés fora i no dintre. La neu molesta, sobretot mentre dines.
I sí, és molt fort. O no. I sobretot vigila les amistats que es fas, que ja diuen que les Emilys són perilloses!
Bé, jo més que res ho deia en el sentit que sí, flipa molt això de les coincidències, però hi ha un moment en què ja deixes de flipar, perquè te'n passen tantes que acaben per no ser coincidències. Bé, faig aquell ús de la tercera persona que sovint fem servir en el lloc de la primera.
`
Què més? Ah, això, sí, que hauré de passar per terres centreamericanes en època estival, aviam si en pillo un. De moment no ho tinc previst, però...
Jo, com a home del temps, no en tinc cap, de pedra com aquesta, però de fet no sé si em faria massa servei, perquè més que preveure el temos, et diu el que fa, excepte si s'acosta un huracà. El que sí que tinc és un frare la mar de previsor.
Fins ara
gfpkov
quina pedra mes.... màgica!
ais... els miracles de la natura...
;)
Publica un comentari a l'entrada