03 d’octubre 2008

uncentnouivuitanta


Classe pràctica de com entaforar lladrucs en un bagul:


- no pensin
- pensin que no estan pensant
- pensin que si pensen això ja estan pensant
- començar l'espiral de reflexions retroactives
- esperar que el cap estigui a punt d'explotar
- un segon abans que passi l'ecatombe, penedeixin-se de tot
- pensin en com m'ha costat (i vèrtex) escriure "penedeixin-se"
- malgastin un descompte del súper fent-lo passar per carta d'amor
- adonin-se que hi ha gent que no hi creu, en els Hipercors, i encara els diuen Pryca
- just quan s'estiguin preguntant què hi fan llegint això, no facin res
- en algun moment de la seva vida, notaran com dues cireres intenten donar-los un consell
- llavors (i només llavors) si (i només si) l'entenen, facin justament el contrari
- notaran un àurea de "macasun l'olla!" que hauran d'ignorar imperceptiblement
- vaguin immersos en una Rut-Tina
- implosionin els esternuts fins que estiguin a punt d'ofegar-se
- aguantin-se el lladruc i l'ofeg fins que hagin pogut anar al Pryca a demanar que els importin de Botswana un bagul fet d'actimel
- quan els hagi arribat el bagul, esperin-se tres llunes amb aquest ofeg cridant-los al coll tot fent girar una ruleta
- llavors, senzillament glopegin els lladrucs i cuseixin-los a cada un dels cargols del bagul
- observaran que els lladrucs es van entaforant dins sense barrejar-se amb l'actimel de què està fet el bagul
- deixin-lo ben lluny però allà mateix
- mirin-se'l insistentment i ansiosa durant els propers tres anys

4 comentaris:

Àngel_13 ha dit...

Uf! Em canso només de pensar que no haig de pensar que penso en no pensar...

proudemax ha dit...

Com és la vida de vegades...

Jo em canso només de pensar que un dia vaig venir a entrenar amb vosaltres! Va ser espectacular. M'ho vaig passar genial, però mai. Mai. Mai. Mai havia nedat tant i tan seguit. Ni quan ens envoltaven 43 meduses, te'n records?

Mozartiano ha dit...

Records des de la solitud.
Penso en el que em pasa mentre penso? O no anava així? Ara no recordo. Bagarejava....

Que tu també hi eres?

De petals blaus a l'espera d'unir els punts: besades.

P.D: Molt bonic Solsona. Molt...

proudemax ha dit...

Víctor Català, recordes que en vam parlar, de la solitud? M'estaves buscant els pobles.

Jo tampoc recordo com anava això de pensar, però en tot cas no hi era.

De punts sense unir que filen gruixut: més besades.