L'avi Teo era el Senyor Ochoa.
Tot un senyor.
Cult, atent i treballador.
L'avi Teo, el Senyor Ochoa, era més catalanista que molts catalans. N'era tant, que fins i tot... desto cómo se llama... va voler fer les seves aportacions lingüístiques.
Per això ell sempre sopava "un pescat que està molt ric" i, inanerrablement, tots "li féiem el favor de l'aigua".
L'avi Teo, el Senyor Ochoa, ha sabut estimar. Ha sabut ensenyar-nos fins l'últim moment. I és que l'avi Teo, el Senyor Ochoa, era un "maestro" de cap a peus.
Amb ell tot tenia aquell toc de les coses ben fetes.
Tot tenia la dignitat que cada cosa es mereix.
I és que l'avi Teo, el Senyor Ochoa, és un exemple a seguir.
L'estimem.
I com diria ell: "aneu-vos-en con cuidado!"
