02 de març 2009

doscentvint (o un discurs típic però que ara mateix necessito)




Doncs resulta que ser català és esgotador.

Ja ho va dir algú.
Has d'estar sempre donant explicacions.

Has d'aguantar mirades de compassió a l'estil
"pobreta, que es pensa que el seu dialecte és una llengua"

Has de tenir converses així:

algú: "així tu què parles, tres llengües, no? alemany, anglès i castellà, no? què bé*!"

tu: "QUATRE, QUATRE!! la meva llengua, també la parlo, saps? i una mica de francès, i una mica d'italià, i el portugués també l'entenc... és que tinc molta sort, saps? el català s'assembla a totes elles"

També et pregunten si t'agraden els toros, i et diuen** frases en un castellà pèssim com si et fes alguna gràcia.
Els dediques un somriure, els dius que molt bé, i estan molt contents.

De vegades s'interessen i et demanen explicacions més extenses, i després de tot et pregunten:
"però el cole i tot això és en castellà, no?"

A tot això vull deixar MOLT clar, que no tinc RES contra els Espanyols.
Ni contra els Francesos.
Ni contra ningú.
La família del meu avi era espanyola i ell va néixer a Valladolid.
No passa res.
Hi hagi pau.
A tot arreu hi ha gent de puta mare i gent fill de puta***.

Tampoc demano que tot el món sàpigui que a Espanya hi ha una regió on es parla català i que alguns de nosaltres ens sentim nació.
Entenc que no tothom té per què saber-ho.
Jo mateixa no sé quin idioma es parla a vés a saber quina regió de quin país de l'Àfrica o Àsia o d'on sigui.


És només que no em sento espanyola.
Ni francesa.
Ni alemanya.

Em sento del món, Europea, sí, i catalana, i no crec que sigui cap crim.

Només demano que quan ho expliqui, no em mirin com si estigués sonada i em prenguin una mica seriosament.
Si no, no podran entendre mai qui sóc.

Una opció seria deixar-ho córrer i deixar-los viure amb la ignorància.
Seria sens dubte molt més fàcil.
Però covard també, no?
O no, o és lo més intel·ligent?
És que ja no ho sé.
Estic dubtant de debò.

Malgrat tot, sempre et pots endur sorpreses.
Com anar a Salzburg i per error acabar a la inauguració d'una exposició al Salzburg Museum.
Una inauguració amb persones que semblaven improtants, i música i pica-pica i de tot.
Fins i tot una actriu i presentadora britànica força coneguda a Wales.
Fins i tot pots acabar coneixent-la per que estàs a la inauguració amb dos britànics i volen saludar-la.

Llavors et pregunten d'on ets.
Dius que d'aprop de Barcelona.
I sí.
Ho diuen.
Ho diuen!

"ooh! de Catalunya!!"

SIIIIIIII!!

I des d'aquell moment et presenten a tothom com
"aquests són dos nois que venen de Liverpool**** i ella que vé de Catalunya"

I la gent
"oh! Catalunya! molt bé!"

I llavors, no saps ben bé per què, però dones la mà i saludes d'una altra manera.

I ho entens.
Entens per què ho saben.

L'exposició era sobre Leopold Kohr.
Que resulta que va viure a Barcelona els anys 36 i 37.
Que resulta que promulgava la frase
"small is beautiful"
referint-se a les nacions.

I visites l'exposició i et trobes amb un mapa com aquest del que ell pensava que havia de ser Europa:

També hi sortia Andorra... però no el País Basc...
Just el que hi ha al costat de Catalunya és Aragó.

No es tracta de ser o no separatista.
Tampoc de ser o no nacionalista.
Es tracta de que ens deixem tots en pau una mica i ens respectem i reconeguem que no som el mateix i a viure tots tranquils i punt.

I parlo en plural per que hi ha determinades actituds catalanistes que també m'avergonyeixen.
Ja ho he dit, de fills de puta i gent de puta mare n'hi ha a tot arreu.
Catalunya inclosa.


* Per si algú es pensa que parlar tantes llengües és una sort, s'equivoquen. És moltes i moltes i moltes hores de feina!! Que això no cau del cel. Però sí, és collonut! jaja
** No em refereixo només als alemanys. Parlo d'estrangers en general.
*** I dic jo que ser un fill de puta o de puta mare és el mateix, no? que ta mare és el mateix, no?
**** Com que ho trobo molt fort, passaré de lletra petita a lletra ben gran: que un dels de Liverpool té una tieta casada amb un home, el tiet del qual és el Ringo Super Star!!! sííí!! Entre el Ringo i jo hi ha 4 persones!! i entre ell i vosaltres, cinc! i entre jo i el John Lennon, 5 també! i vosaltres 6! yeah!!!de res, de res!(per si no ha quedat clar, el tiet del seu tiet és el Ringo)

5 comentaris:

Com sabeu vosaltres ha dit...

Difícil superar tot això.

També és com a mínim curiós haver de justificar-te per parlar sempre català a joves a (i de) Barcelona...

Molt interessant el mapa, d'on ha sortit una Galicia ben propera a Russia?

Unknown ha dit...

ei bones,

voldria donar suport TOTALMENT al 'small is beautiful'!!!

quina gran veritat. I jo, com tu, m'avergonyeixo, més aviat EM FAN FÀSTIC les actituds d'alguns fantasmes "catalanistes" que corren per aquí.

Ja n'hem tingut prou de feixistes, és igual sota quina bandera vagin.

apa, records i cuida't.

pd.- Ja et portes bé ?

proudemax ha dit...

Apreciat Sr. Pebràs, molt ben trobat això de Galícia. "No havia caigut en el compte".

Lant, Lant, Lant... havia oblidat el teu radicalisme verbal. Pel que fa a la post data, defineix-me portar-se bé, no?

@vilafor ha dit...

Hola, després de tant de temps. Per si us interessa el tema de Galicia
aqui teniu més informació:

http://en.wikipedia.org/wiki/Galicia_(Central_Europe)

Doncs jo l'alre dia vaig dir que era de Tarragona i em van preguntar si estava a prop de Girona. Què fort no van dir res de Barcelona (per sort).

Així doncs confirmes que a Catalunya no deixen parlar ni escriure castellà no? ;P

Laura ha dit...

M'ha encanta't (i m'encanta) llegir-te Xè!

Un Petó molt gran!