Permanent.
M’agradaria animar-vos a agafar un retolador permanent i anar escrivint a les samarretes de la gent allò que volen aparentar no ser.
Taquem-nos i etiquetem-nos per passejar distrets amb la claredat del que som. Agafem també un retolador groc pinya fluorescent, o taronja mandarina, o verd kiwi, i pintem les cares maquillades (de vegades fins al melic) de les dones grans, de les criatures pre-adolescents, de les vint-agers aspirants a noia-playboy i dels homes encorbatats de sabates-mirall.
Vull veure-us les ungles pintades amb tipp-ex, el cos ple de tatuatges fets amb boli bic i piercings simulats amb enganxines brillants.
M’agradaria veure el caos a la ciutat atacant-nos pinzells en mà a base de tocs d’acríl·lic, esprais de color blau i purpurina.
Potser així ens veuríem més animals i menys monstres.
3 comentaris:
Una imatge molt persuasiva.
Tots etiquetats, re-pintats i tacats.
Hi voto a favor.
Em demano pintar-lo groc.
Si no pot ser taronja aceptamos groc com a pintura sempre que tingui un to pistatxo.
I em troben tan groc
que em diuen el grec
Publica un comentari a l'entrada