Els fils invisibles que ens mouen de vegades es fan evidents,
potser cal plantar-los-hi cara i acceptar el que ens vé.
Que almenys, ens facin riure!
potser cal plantar-los-hi cara i acceptar el que ens vé.
Que almenys, ens facin riure!
18a Fira de Titelles de Lleida
2 comentaris:
veig que ambé anem de teleñecos avui...
;-P
Potser la gràcia no està en que no es vegin els fils, sino en que, malgrat tot, ens moguin?
i si, que ens facin riure i ens facin somriure! que ens emocionin! que ens toquin, que ens canviin, que ens facin crèixer, que ens facin.
Titelles, marionetes, putxinel·lis, tots som actors en el teatre de la vida?
Publica un comentari a l'entrada