26 de juny 2007

achtundDREIzig

M'agradaria convidar-vos a que us posessiu en la pell d'un guàrida de seguretat nocturn.
Són les dues de la matinada, quin pal. Tens son.
Òstia, les estudiants de medicina que passen a la sala d'estudi estan boníssimes.
Què pringades haver d'anar a estudiar a aquelles hores, però més pringat ets tu havent d'estar aquí fins les vuit del matí.
Però què bones que estan, a veure si quan fan un descans pots parlar amb elles.
Segueixes tenint son.
Et prendries un cafè i tens unes màquines davant dels teus nassos que oh miracle, serveixen cafè per l'ínsipid preu de 30 cèntims.
El cafè és igual d'insípid, però sense haver de dir 30 cèntims.
Consideres que és massa per tu, o que el cafè no serà prou bo, o que tampoc en tindràs prou amb les coca-coles de la màquina del costat.
Decideixes, amb la son gronxant-se a les pestanyes igual que els elefants es gronxen de les teles d'aranya, anar a fer l'habitual ruta de vigilància pels laboratoris.
Quin pal.
Agafaràs l'ascensor i en tot cas ja baixaràs a peu.
Després d'haver passat per quinze laboratoris decideixes endinsar-te a la deserta segona planta.
Deserta de nit. Deserta de dia.
Obrint un dels laboratoris trobes miraculosament un pot de Nescafé en un prestatge.
Un pot de Nescafé que et salvarà de la son per zero euros si agafes una mica de llet de la nevera.
El cafè és descafeïnat, però ets tan subnormal que no te n'adones i et sembla que t'has revifat com si una de les ties bones de baix t'hagués mossegat l'orella.
Tornes tot content i despert tot pensant que la pringada posseïdora del cafè no se n'adonarà.
Ho penses fer cada dia.
Total, no es notarà.
El que no saps, desgraciat de merda, és que jo no en prenc de Nescafè, i ets tan inútil, que encara que et deixi missatges subliminals i supraliminals i et foti sal al cafè no te n'adones.
Que t'aprofiti el curry i el pebre que t'hi he posat avui.
Agur.

10 comentaris:

Jordi Borràs ha dit...

Tens una encantadora ànima venjativa...

proudemax ha dit...

Bé, més aviat és un complot comú d'uns quants d'aquí. La cosa s'ha fet massa evident, ja només em queden dos dits de cafè i també em roba xiclets. Ens fem un fart de riure.

Jordi Borràs ha dit...

si estudies medicina deus conèixer el bromur. només és una idea...

proudemax ha dit...

El coneixo, però sóc biòloga.

Tampoc li vull mal, només volem escarmentar-lo. El meu jefe està molt divertit amb el tema.

A més, serà per productes que tenim aquí al laboratori!

Anònim ha dit...

Ante todo diversión Xe. Espero una segunda entrega con mas ingredientes ;)

proudemax ha dit...

Intentaré no defraudar-te, però crec que ara és massa evident. L'olor a cafè s'ha evaporat i ara quan obres el pot sembla que siguis a la Índia.

Jordi Borràs ha dit...

je je je...

J. Söldner ha dit...

hahaha... jo, del segurata, em penso que em deixaria de rondes i passaria més per la biblioteca. ;)

Montserratti ha dit...

tinc una idea per als xiclets! jujuju...un nou sabor:
si t' entretens a posar-li peperoni entre capa y capa de xiclet segur que no ho oblidarà! jejeje
que dolentes som quan ho som!
ja m' explicaràs que tal! i recorda que venen pepperonni extra-hot!

Anònim ha dit...

Jo tinc un amic que fa anys que reclama els xiclets de pop a la gallega...