15 d’agost 2007

zweiundvierzig


Aquí tenim el primer recull d'imatges lletgistes de Berlin.

La primera és la dignitat feta escena.

És el maniquí més digne i encadenat que he vist mai.
Es deia Dorotea.
Em va saludar sense deixar de mirar a la paret i em va demanar que difongués la seva imatge.

Si fos home i ella una nina inflable, me l'hauria endut.


I aquí dues parts del mateix aparador abans que la fotògrafa aprengués a no sortir reflexada al vidre mentres prèn la instantània.


Els dos gats daurats de dalt els trobarem en moltíssims aparadors tot gronxant el braç (esquerra) endavant i enrera, endavant i enrera...
Hi són en botigues de roba, pastisseries, tots a cent, i botigues com aquesta, que encara no sé ben bè què coi és.

La imatge d'aquí baix, us hi fixareu que està plena de detalls, des de la mà del maniquí que hi posa la cara a dalt amb un barret, fins els caps amb gorra de bany, un mocadoret florit i les cames de servidora.


La pregunta davant això va ser: "Perquè?" i "Perquè amb un llaç?"

8 comentaris:

Cacahuete ha dit...

Porqué Tó? XD

proudemax ha dit...

Me l'he mirat fixament i el primer nom al que he pensat que respondria és Tó.
Així, curtet, com ell.
Tó!

Red Pèrill ha dit...

Potser molaria si es veguessin les fotos... no?¿

proudemax ha dit...

Així li agrada més senyor Red?
De problemes tècnics en tenim tots.
Bé, d'acord, uns en tenim més que altres...

Isis ha dit...

M'encanten les fotos!!!! són tan frikies!!! tipic de Berlin!!!!!


PD. tinc moltes fotos de la meva mà, amb aigua, sempre amb aigua!!!

Paul Walls ha dit...

És genial cada cop que veiem que el lletgisme és una corrent internacional!! Fins demà!! (si el temps ho permet...)

Red Pèrill ha dit...

Jejeje... ara si... fins demà, espero que em saludi senyoreta ProudemaxquediguélaSally

Estanislau Verdet ha dit...

Lletgisme tu lletgisme jo (jeje)