10 d’agost 2007

einundvierzig


Ja fa massa temps que hauria d’haver dedicat un post que fes referència a aquest gran món:

EL LLETGISME.


Avui tot passejant per la llotja de Palamós he tingut una experiència gairebé mística.

M’he vist a mi mateixa envoltada de gambes, cloïsses, peixos i un company llamàntol.

Tots dos, això sí, amb les pinces ben lligades (jo sóc el de la goma rosa).

Ens venien a 54€ el Kilo.



Li he preguntat: "Eh, vostè, està en Zel?"

Ha girat un ull i ha posat cara d'obscè com interpretant que li feia proposicions indecents.

I, és clar, tenint en compte que estava a sobre seu, he entès perfectament la situació.

En aquell moment, i només en aquell moment, he desitjat que em comprés algú; potser aquella cantimfles que em feia una foto, però, ben mirat, ja que segurament moriríem junts amb el company de sota, he decidit aclarir la situació tot etzibant-li un "Llef!" que m'ha sortit de l'ànima.



Li he explicat que feia poc havia anat a Berlin i havia estat buscant fotos lletgistes, que, d'estar en una altra situació publicaria al blog.

Ha tornat a girar l'ull.



D'acord, he callat.

Només algunes ànimes caritatives i jo sabem com puc arribar a parlar llargues estones de no-res.


Només altres tipus d'ànimes entendran l'essència de les fotos que aniré penjant de mica en mica.


Que la ç trencada sigui amb vosaltres de nou.




5 comentaris:

Srta Y ha dit...

hola! m'agrada molt el teu blog! no l'he llegit tot però casi......

Srta Y ha dit...

t'he agregat al meu blog.... així t'aniré llegint!

Paul Walls ha dit...

Visca els llamàntols en zel, sobretot si són dels cars i parlen!! Ens veiem el dia 20 a la festa lletgista?? O no estaràs per aquí? Apa que vagi molt bé!

Cacahuete ha dit...

Realment Lleig. XD

Estanislau Verdet ha dit...

Miau!!