Ja fa massa temps que hauria d’haver dedicat un post que fes referència a aquest gran món:
Avui tot passejant per la llotja de Palamós he tingut una experiència gairebé mística.
M’he vist a mi mateixa envoltada de gambes, cloïsses, peixos i un company llamàntol.
Tots dos, això sí, amb les pinces ben lligades (jo sóc el de la goma rosa).
Ens venien a 54€ el Kilo.
Li he preguntat: "Eh, vostè, està en Zel?"
Ha girat un ull i ha posat cara d'obscè com interpretant que li feia proposicions indecents.
I, és clar, tenint en compte que estava a sobre seu, he entès perfectament la situació.
En aquell moment, i només en aquell moment, he desitjat que em comprés algú; potser aquella cantimfles que em feia una foto, però, ben mirat, ja que segurament moriríem junts amb el company de sota, he decidit aclarir la situació tot etzibant-li un "Llef!" que m'ha sortit de l'ànima.
Li he explicat que feia poc havia anat a Berlin i havia estat buscant fotos lletgistes, que, d'estar en una altra situació publicaria al blog.
Ha tornat a girar l'ull.
D'acord, he callat.
Només algunes ànimes caritatives i jo sabem com puc arribar a parlar llargues estones de no-res.
Només altres tipus d'ànimes entendran l'essència de les fotos que aniré penjant de mica en mica.
Que la ç trencada sigui amb vosaltres de nou.
5 comentaris:
hola! m'agrada molt el teu blog! no l'he llegit tot però casi......
t'he agregat al meu blog.... així t'aniré llegint!
Visca els llamàntols en zel, sobretot si són dels cars i parlen!! Ens veiem el dia 20 a la festa lletgista?? O no estaràs per aquí? Apa que vagi molt bé!
Realment Lleig. XD
Miau!!
Publica un comentari a l'entrada