21 de setembre 2007

DREIundfünfzig


No, no s'enganyin.
No és un bombó.
Ni tan sols és un Praliné Noir.
És: LA CONTINUACIÓ D'UNA GUERRA.

Recoden la història que els contava més avall en l'achtunDREIzig?
Els proposava que es posessin en la pell d'un guàrdia de seguretat.

Bé, doncs com poden observar, ha contraatacat (realment duu dues aas?) i s'ha deixat aquest bombó en una estanteria que hi ha sota el pot de Nescafé.

Accepto propostes abans que em decideixi a portar-lo als mossos perquè li trobin les emprentes digitals (de dit, no de dígit).

Ah, fa 3cm d'alt i 4cm de diàmetre.
És realment una bomba, i no es deixa fotografiar sense quedar borrós.


8 comentaris:

Com sabeu vosaltres ha dit...

Ninguna duda, ha sido ETA!!

Com sabeu vosaltres ha dit...

Fins fa 1h, jo vivia a la zona horària del Pacífic. A quina zona horària es viu aquí? diria que vostè hi és present 1h abans que els artres!

Pel que fa al bombó/bomba, li suggeriria que li definís un gènere i li aconseguís parella, que tot sol i borrós fa pena no?

Jordi Borràs ha dit...

mmmmm.... que tal unes llavors de bitxo ("guindilla" vermella) col·locades al seu interior????

T'asseguro que és infal·lible.... no es tornarà a acostar al laboratori en molt de temps!

proudemax ha dit...

Far Pebràs, no entenc això de l'hora...

D'altra banda, avui en dia ja no cal definir gèneres, no creu? Els bombons agradem a tothom... ups!

Jordi, és que hi ha dues opcions:
1. que s'hagi vingut a fer el banquet al laboratori i se l'hagi deixat...
2. que l'hagi deixat expressament

En el cas 1, no sé si tindrà els pebrots de recuperar-lo després d'haver-se estat tres dies allà, i en el cas 2, potser ja hi és el bitxo dins!!

Com sabeu vosaltres ha dit...

mmm, vostè s'ha llevat a les 8 i 23 minuts (matins punt sí, matins punt no) i ha escrit això? Vull dir que a can pebràs escrivim una hora més tard de la que apareixen els comentaris.

Cert, agraden a tothom, per tant millor no concretar-ne gènere. Però pensi en el pobre praliné envellint tot sol, no li fa pena?

joan ha dit...

he llegit la història des de l'inici, des d'achtunDREIzig... M'encanta!

No podrieu fer una nova versió més creïble del Praliné Noir? Un autèntic praliné Noir (o un ferrero perquè no sospiti) amb un laxant dins o alguna cosa així...

Espero una tercera part de la història!!!

fins divendres!

proudemax ha dit...

Far Pebràs, no, no em fa pena.

Sr. Pistraus, així que l'hi en can t'ha... doncs ha m'hi no tant, eh?

Un Ferrero? Sí home!

Però el cas és que segurament el bombó l'hagi deixat allà "in eternum". No em serviria de res posar-hi laxant... si és que no en porta ja...

Jo no sé si l'espero la tercera part, dóna una mica de mal rotllo que t'entrin a robar o deixar coses per la nit d'amagat, i més quan hi tinc el Suri, el meu ordinador rosa, que depén completament de mi (o al revés, no sé com va això).

I per últim, em sap greu dir-li que divendres no ens veurem. De Barcelona acabo d'arribar-ne ara, i la setmana que vé és Festa Major de Lleida...

Insisteixi al seu germà perquè vinguin al Cafè de l'Escorxador, li vaig passar un telèfon i un mail de contacte expressament, i el responsable tenia el vostre cd i tot!

Fins e-viat.

Jordi Borràs ha dit...

volem més guerra!