24 d’octubre 2007

sechsundsiebzig


I es va despertar libèl·lula volant,
cuc a terra fent un crit de lleó.

Volia aprendre a veure el seu veí de l'enciam del costat amb no tanta tendresa.

Va decidir anar a fer un volt pels fangs més blaus, però es va recargolar en ell mateix.
Pobret cuc a terra.
Així recargolat va començar a rodolar... i cop de pedra al cap, i fulles que se li enganxen al cos, i els escarabats que se'l miren.

Però ell, sense saber com desfer-se, i lliscant rave avall, troba que no s'hi està tan malament en aquell món delicat que s'ha construït.

Potser deixa que la tendresa l'ompli i s'acabi per ella mateixa.
Potser l'ha de fer esgotar...




Fàtima, Tuníssia 2mil5

4 comentaris:

vafalungo ha dit...

Oh, és que a mi els nemàtodes em produeixen una visceral, primitiva i profunda aversió. Son els únics èssers, en les seves més variades formes i colors, que em desperten arcades i un pànic instintiu. Abans preferiria veure'm les cares amb aranyes peludes, amb escorpins emprenyats, o amb gripaus verinosos.
Tanmateix miraré de fer un esforç i mostrar-me empàtic vers aquest pobre cuc a terra. Qui sap, potser m'ajudi a superar un trauma profundament arraigat.

Judes Xanguet ha dit...

Les aranyes, em creen aversió! Un cuc seria preciós, si no fos llefiscós! Per tant, no és preciós.
De fet un cuc és asquerós.
Però aquest...és de ben segur el cuc de gana, que sempre acaba malament, aquí als països rics.
M'ha sorprès molt el vostre blog. Ara és allò que més m'agrada del món, el vostre blog.
Espero veure-la a primera fila al pròxim concert, que serà d'aquí poc poc (és a dir molt).

MA(mmmmm....ah!): la tracto de vostè perquè m'ha encantat el vostre gust per la lírica, l'humor i les concresions al "No ho he dit jo" !

Albert Pebràs ha dit...

Ohh, una cantimplora per donar de beure al cuquet!! Que no se'ns mori!

M'encanten els cuquets i encara més els escarabats que es posen d'esquena i després es queden contemplant el cel sense retornar a la seva posició d'equilibri inicial.

Sr Xanguet, espero que li càpiguen moltes aranyes a la seva jaqueta!

proudemax ha dit...

Són vostès uns llepafils! (dentals!)

Apreciat Vafalungo, si el trauma està profundament arraigat a terra, de ben segur que el pobret cuc l'ajudaria, des d'allà tot és més fàcil.

Cantimplora Nosequè! No m'esperava la seva visita, sigui Ben Wingood. El seu bloc (el que feia servir a tercer d'EGB) també és la cosa que més m'agrada d'aquest món (mundial). I, no s'enganyi, em parla de vostè perquè no es diu George Tresambfolre, de ser així, segur que em tutejaria.

Respecte veure'm a primera fila, tingui en compte que l'últim cop, un conjunt de circumstàncies (no tot es pot premeditar) van fer que el pogués veure a través dels vidres de les seves ulleres. Qui sap i pel proper concert estaré dis-ponible (ponible!).

Sr. Pebràs, almenys vostè mostra certa simpatia pel cuquet: gràcies.