15 d’octubre 2007

siebenundSEXzig


De vegades semblem versions d'un mateix tema.

CòCtEl de CaP de SeTmAnA:
germà petit en bici + portar-lo al laboratori perquè les cèl·lules no entenen de ponts + xocolata amb xurros + visites de manresa + deures de 1r d'ESO + conèixer nebot segon + dinars a casa els avis + ensenyar el pis + el pis sense llum + xocolata amb xurros 2 amb avi per sorpresa + punxada de roda de la bici + jugar al carcassone + conèixer l'amore italiano d'una amica + aprendre rutina per cuidar l'esquena + visites de La Fuliola + portar el quadre al pis

Tot això per parlar del quadre vermell de més avall.

Últimament me n'estic adonant que m'irrita bastant que em preguntin "què vol dir?" algun dibuix, quadre, foto, text o cançó.
L'hagi fet jo, o no.
Al meu entendre, les expresions artístiques són per deixar-s'hi endur, i no sempre han de tenir un significat o una intenció amagada, han de ser com una bufetada: la imatge com impacte visual, buscar la bellesa, l'harmonia, el desordre, la tranquil·litat, el moviment.

Pura estètica.

De la mateixa manera, les paraules són maques, i agrupacions d'elles, encara sense sentit, n'adquireixen un altre de més elevat pel so o imatge que transmeten: OFÏURA em posa la pell de gallina.

I bé, aquí els deixo René Magritte, un que també sap posar-me-la "de piel".


10 comentaris:

Red Pèrill ha dit...

Què vol dir spoonerism??

Respecte a lo altre, a vegades fa ràbia.. però clar, hi ha tantes percepcions i maneres de mirar com persones al món, no Xé?¿

O igui, que és lo que hi ha, XÉ...

(jijiji)

Red Pèrill ha dit...

A mi em m'agrada, la que més, alfombra... i arròs amb llet
(per bé que l'arròs amb llet en si
no em mola gens)

proudemax ha dit...

A spoonerism hi he posat un link... hi havia un senyor, Mr. Spooner, que quan parlava canviava paraules o lletres de lloc i les frases adquirien significats diferents tot i sonar mooolt semblants.

És clar que hi ha tantes percerpcions com persones al món, ergo, que no preguntin! Que cadascú es faci la seva i llavors es pot comentar si cal, però que no pretenguin que se'l doni tot mastegat... no Perill?

(mira que ets dolent amb això del meu accent, èh?)

proudemax ha dit...

Què dius de l'alfombra i l'arròs amb llet?

(hem publicat els dos missatges anteriors alhora)

Red Pèrill ha dit...

Cony, no havia vist el link...

Res, que m'agrada com sonen alfombra i arròs amb llet..

I m'agrada com sona Xé [ché],
que Xè... sona massa a llaurat, a centre cívic...

joan ha dit...

Xè em sona a Pius Xè (un papa d'aquests que són papes sense haver...) i no, no dóna gaire bon rollo la observació però m'en volia deslliurar...

T'entenc perfectament amb l'art sobretot el pictòric (paraula bastant llef...) i les escultures. Normalment ningú pregunta quin significat té una oda al fluimocil... Igualment, a aquesta gent que pregunta "què significa?!" (que, dit sigui de pas és pitjor que "què vol dir?") jo de moment no els multaria, és d'hora.

Per cert, quin gran cap de setmana que t'has muntat, m'encanta la part de "deures de 1r d'ESO", nosaltres també en tenim per can pistraus.


A propòsit, el cuadru verd de dalt què significa?

proudemax ha dit...

No, la observació no dóna gens de bon rotllo, m'ha ofès molt amablement i he passat de tenir-li cert "carinyo" a tenir-li certa "animadversió". Però és passatger, només era per posar la paraula.

Ara ja no li'n tinc.

La gent no es pregunta el significat d'una oda al fluimocil perquè deixeu ben clar que ho feu perquè us encanta el gust que té i els mocs que us treu! És obvi!

I el dibuix de dalt significa una agenda d'un empresari que de tan ocupada que està decideix transformar-se en avió que quan es mira al mirall es veu planta. Però planta gris, com la de baix a la dreta. Llavors, com que ha de quadrar amb "versions d'un mateix tema", deicidex pintar-se de color taronja que, al mirar-se al mirall de darrera del primer, es veu verd esperança.

Espero haver pal·liat les ànsies de significació ( per un alfa menor o igual a 0,05).

joan ha dit...

espero que mai pal·liï (?!) les meves ànsies de significació, sigui dit amb tot el respecte.

Amb tot el respecte, espero que mai pal·liï (?!) les meves ànsies de significació.

I és que jo sóc el nen del "i perquè?" tan odiós d'alguns grans que témen no poder donar resposta... Mai en referència a vostè quedi clar! (doncs no se quan dista del dia de l'orgull de les formes de t lliurement)

Així que realment és un mirall el que ha volgut plasmar?

joan ha dit...

Acabo de llegir la frase de l'Unamuno...!

estic a terra.

proudemax ha dit...

Jo també espero no pal·liar-les mai, ni les seves, ni les meves.

Disto 25 dies del primer dia de les formes "t" lliurement tirant avall, i dos anys del seu dia de les formes "t" lliurement, tirant amunt.

Personalment, a mi m'encanten els "i perquè?" dels menuts (i dels grans menuts). Pensi que tinc germà i dues cosines bessones de 12 anys. No es pot arribar a imaginar tot el que he hagut de contestar aquest estiu.

Un dia li'n faig cinc cèntims.

Un mirall? No ha entès res!!
Es tracta de l'ànima ignífuga de les llars de foc.
Ja està, ja m'ho ha fet dir...

I si està a terra, aixequi's, tard o d'hora se l'acabaran mirant amb cara extranya. A mi em va passar.