23 de novembre 2007

vierundneunzig


Si ja de natural estem entrant en una època consumista,

només ens faltava redescobrir les Glòries (i Victòries i Marcel·les ) de l'etiquetatge per embarcar-nos a un viatge de no-retorn.

Passegin-se per un supermercat.
Busquin algun tipus d'ambientador.
Es trobaran fàcilment una imatge com aquesta:



Davant d'aquest impactant paisatge amb el cel al costat dret,
el seu subconscient decidirà que aquest és el producte de la seva vida.
(El (barat) preu que marca, possiblement també)
I segons més tard descobrirà que el producte de la seva vida, a més a més, és perfecte, perquè li garantitza una triple acció:


Aleshores,
ben cofoi/a i content/a
(els que pateixin les trifulques d'haver d'escriure en llenguatge no sexista, els planyo)
se'n va a casa.

Gira el paisatge per veure les instruccions d'ús i descobreix que no té tres accions, no! en té quatre!!

Això pinta cada cop millor.

És el SEU producte, és PERFECTE, i és POLIFACÈTIC.
(fins ara era només trifacètic, recordem-ho)

El cas és que a més,
el SEU producte
pateix desdoblament de personalitat...
...i té qualitats de pasta de dents:


Així que o una de dos,
o no posem els ambientadors allà on toquen,
o a l'escola, quan ens ensenyen les parts del cos, ens amaguen alguna cosa.





Admeto, però, la meva ignorància, i potser "d'allò brut dels wàters" se'n diu sarro (que no sarró) també, però m'ha fet molta gràcia igualment.
I aquí el generador de comentaris obvis diria: "Possiblement la mateixa casa faci pastes de dents i se'ls hi hagi colat el text del producte".
Ah, i per últim, proposo posar de moda quedar "per anar al supermercat" enlloc d'anar a "prendre un cafè" o "unes birres", és més excitant i divertit i ens estalviaria problemes com els que es plantegen aquí.

14 comentaris:

vafalungo ha dit...

Oh, hauré de parlar molt seriosament amb el meu dentista. Clar que, a aquestes alçades, potser em convingui més parlar amb el meu ambientòleg de capçalera.

RED PÈRILL ha dit...

En realitat és un codi secret dissimulat dirigit als (prèviament informats) halitòsics afiliats que no volen passar vergonya al sàper...

Sr. Pistraus-Joan Vallvé ha dit...

em perplexa la seva productivitat. i la seva constància en aquesta, si senyor. ara que ja sé què és el que comporta després d'una època de novell motivat, es fa més notori.

oh!

Sr. Pistraus-Joan Vallvé ha dit...

me deixat de fer-los la última pregunta, de totes maneres...

cal preguntar sempre algo per despedir-se?

proudemax ha dit...

Vafalungo, ja em dirà què li diu el seu Ambiento.

Òndia Red! Aquestes teories conspiratòries estan molt fonamentades. Ara m'hi fixaré més quan vagi a comprar.

Sr. Pistraus-blabla-escurci's el nom home que ens ho posa difícil cada vegada, sé que volia dir "es fa més notari", ho sé. I sí, vostè està obligat a acabar sempre amb una pregunta o qualsevol altre símbol o tipus de sintagma.

Jo per exemple, ara acabaré amb un complement directe.

Paul Walls ha dit...

Podria actualitzar
parlant d'una empresa
i després demostrar
que són incompetents (incompetents, incompetents...)

I tots fan igual
i no puc suportar més merda (mai millor dit)

En principi el dia 28 em porten ja el módem (EN PRINCIPI).

A, i jo acabaré així.

Paul Walls ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Isis ha dit...

M'ha encantat!

Sr. Pistraus-Joan Vallvé ha dit...

i perquè vostès poden triar com acabar i jo sempre he d'acabar, per rebuscada que sigui(no es pensin que és tan fàcil, perquè encara ho és més), amb una tonteria tan gran i allargada com faci falta (com tantes altres que omplen els meus blogs), com és una pregunta?

proudemax ha dit...

Merci Srta. Isis, i que sàpigui que seguim sent les millors i que el nostre regal serà el millor perquè el nostre quadre és el millor. Veritat-despullar & suc/sopa-civada.
Els pèls de punta.


Sr. Pistraus... l'obliguem a acabar amb una pregunta per acotar-li la creativitat i així semblar que els altres som originals quan en realitat l'instigador de tot plegat ha estat vostè.

Així que acabaré amb una paraula que no estic segura que existeixi no sense abans dir que és egoisme pur i a més, del ratero.

penyabogarde ha dit...

vos proposeu
nosaltres disposem
ells toquen la bola
els altres miren

vos mireu, doncs, el nostre pou que és un blog amic i eixerit.

proudemax ha dit...

mirat l'he
i sí que és eixerit, però no sé què dir...
visca el barça?
lliure!

J. Söldner ha dit...

Brutal. Ara, quina mandra quedar per anar al súper... ni aquestes troballes impressionants m'empenyerien a passar-hi més minuts dels que toquen per necessitat...

Haurem de continuar buscant altrenatives ;)

Albert Pebràs ha dit...

Blogarde, no voldrà vostè quedar per anar a comprar? Si vol ambientar-se, a Cornellà hi té un Corte inglés molt ben situat, prop de la Ronda de Dalt.

A la seva disposició.