29 de novembre 2007

fünfundneunzig



Carta d’amor a un manicomi embogit:



Abans de la “b” sempre hi va “m” diuen les classes de català plenes d’alumnes adolescents. Edu, les sents? Les cinquantes? Les ametlles margantes? Pinyol madur, ves-te’n tu.

Tu.

Tuuu.

I com el soroll d’un tren quan ets petit marxes pensant que tornaràs, si ets el maquinista.
I com un telèfon que comunica esperes el contestador. Autòmat.

Tic.
Tic.
Tic.

Se’t tanca l’ull, doblegues el coll, amunt l’espatlla, arrufa el nas i la gola al coll que s’inflama, perquè el temps que s’atura sense Tac no seria sense Tic, sense aquell toc que ho pinta tot de molts colors.


I et deixa mut.



8 comentaris:

APV ha dit...

Com va dir el poeta:
"Yo soy Tic,
yo soy Tac,
somos dos
en un reloj"

Srta "Y" ha dit...

i et Toc? d'on ve el Toc?... al meu poble hi ha un bar que és diu Tic Tac Toc...

vafalungo ha dit...

Mentre no siguis pilot automàtic pots pintar i tocar, tacar i tutejar.
Això que us diuen a les classes de català potser ho hauríeu de canviar mentre espereu el tramvia. O potser no.

proudemax ha dit...

Sr. Amanyaga-tòtils, mai em decepciona amb els seus comentaris.

En algunes contrades "anar a fer el Toc" vindria a ser el que proposo a l'altre post "d'anar al supermercat" (per dir "algo").

El tuteig només el deixo per ocasions espAcials, on la distància entre un i altre es redueix. Viatgem doncs en tramvia i saltem-nos les normes.





(per cert, el pitjor de la carta és que "jo ja m'entenc", i a mi, m'agrada)

Striper ha dit...

Tic tac diu el relotge en mitg del silenci.

Anònim ha dit...

A mi només se'm recorda quan hi ha gana...

joan ha dit...

vull dir: que?

proudemax ha dit...

Algun dia ho entendrà Sr. Pistraus-etc.