Comprar-se una guitarra és pintar-se de ratlles: ratllar-se molt.
Molt més que sis vegades.
Molt més que dotze vegades, si m'apuren.
És ratllar-se en nylon i en metàl·lic, en acústic i en elèctric.
És amplificar les formes i colors.
Si no ploguessin catximbes, seria molt més difícil encara, gràcies.
És com triar l'home de la teva vida, però pagant.
(i no estic dient putes a les guitarres, no ens confonguéssim)
És com si et pregunten, què prefereixes que sigui:
divertit, o romàntic? intel·ligent, o sensible?
Doncs tot, no?
Bé, doncs vull una guitarra que ho sigui tot, no?
Molt més que sis vegades.
Molt més que dotze vegades, si m'apuren.
És ratllar-se en nylon i en metàl·lic, en acústic i en elèctric.
És amplificar les formes i colors.
Si no ploguessin catximbes, seria molt més difícil encara, gràcies.
És com triar l'home de la teva vida, però pagant.
(i no estic dient putes a les guitarres, no ens confonguéssim)
És com si et pregunten, què prefereixes que sigui:
divertit, o romàntic? intel·ligent, o sensible?
Doncs tot, no?
Bé, doncs vull una guitarra que ho sigui tot, no?
6 comentaris:
Oh, que potser voleu tocar rumba?
Pensi, però, que fins i tot a la guitarra de la seva vida se li poden trencar les cordes. Clar que si és una guitarra intel·ligent i romàntica s'afinarà sola per sonar sempre bé, i si és divertida ens acompanyarà acompassant els ritmes.
Tingui en compte que sempre pot decantar-se per un acordió diatònic.
Bé, la de tocar rumba ja la tinc, ara en vull una altra per "altres tipus".
I aquí està el gran dilema.
Si em decantés per un acordió només ho faria per tenir el nostre (i quan dic nostre vull dir el de la seva xermaneta i meu) estmiat J.G. com a professor, of course.
Ah amigo/a... ara veuràs lo que és patir... Perquè un instrument sigui un lliri o un calidoscòpi calen un parell de webs/ovaris... jo a vegades ploraria sincerament...
que ho sigui tot i que dure!... aconsello un triangle, tot i que si perds la vareta llavors només el podràs mirar i no tocar...
mentre es fixi un pressupost tancat no hi haurà mai accidents (o això va dir magdalena alvarez)
i si d'entrada decideixes i necessites una guitarra divertida i intel·ligent i no et fan provar una romàntica i sensible que t'hauria encantat?
això, com en les rebaixes i el mercat, s'ha de remenar el "generu" i triar!
però tanqui el pressupost!
ja sap que li dic per experiència, els venedors sempre seran venedors...
amb quina pregunta podria acabar avui?
Jo de vegades també ploraria, sincerament.
Srta "Y", no em parli de triangles, que ja sap que m'agraden, però una guitarra nova és com la dona que sempre he volgut tenir (sense menysprear la vella, és clar).
Sr. Pistraus, no m'emboliqui més! Sens dubte una intel·ligent i divertida seria fantàstica, potser més que una romàntica i sensible que mai he probat... o potser menys però sense saber-ho, que és el mateix. I el pressupost ja està bastant tancat, l'electrificació sembla clara, només falta el model, la botiga, que el preu sigui pressupostari... en fi... que potser hauré d'anar a la ciutat condal.
Jo avui també acabaré amb PREGUNTA
Publica un comentari a l'entrada