27 de gener 2008

einhundertDREIzehn


Tothom es pot equivocar.
Però això no va ser una equivocació.
Vam desviar el nostre camí cap a Luxemburg per anar a un destí molt més apassionant del que sembla en la imatge.

Hem estat tots aquests dies envoltats dels robots i extraterrestres com els que canten Antònia Font (a qui els hi dedico la imatge tot i sabent que no la veuran mai, no per res, sinó perquè els de la seva galàxia no poden veure el color groc, que ens ho van explicar els amics que vam fer).

Vamb tractar especialment amb en Libur i en Salvatore Eslyp (a qui diuen Salva), i ens van semblar prou agradables.
Eren agradables perquè agradaven.
La gent se'ls mirava i els hi deien:
"M'agrades"
Llavors ells es posaven un dit a l'orella i els replicaven:
"Un moment, que m'estic posant el dit a l'orella i em molesto"
Això es va repetir tantes vegades com fins a cent, i la que feia cent u, es van menjar un croissant.


El saben aquél que diu que era una secretaria que li diu a l'altra...
- Es guapo el jefe, eh?
- Sí
- Y viste bien, no?
- Sí... y rápido!



El nom de Salvatore Eslyp ha estat creat per Ana Ma Cosialls, sense la qual el viatge interestel·lar, anticongelant i frenil, no hauria estat el mateix. Gràcies per fer que els leds vermells passéssin a verds i per captar el "the best of" en els moments clau.

4 comentaris:

Ana Mª Cosialls ha dit...

A Salvatore Eslyp lo vimos por primera vez en la transición de la órbita de Apaf-4 y la plataforma de Apaf-1, también conocida como CED-4, entre las que existe una doble puerta intergaláctica que comunica entre los dos espacios. En su configuración tensa solía adoptar la forma de un tío guai con un duende sobre el hombro, aunque su casa era una ciudad edificada sobre un barco a la deriva.

Él era el Maestro, nos confesó con sencillez, del Espionaje con Trípode. Utilizando esta método y en un momento de trance hacia el Sueño Profundo en las Lagunas de La Sobada, había logrado arrebatarle la identidad al Gran Duque del Triple Dominio, alias Doug BH., señor de los Rebaños de Ovejas Blancas, pero también de los de Ovejas Negras.

Salvatore amaba a Jennifer desde el instante en que la vió. Ocurrió mientras regresaba de un restaurante italiano en el extremo contrario de la Cuesta Perdida. Ella era la única que había logrado pronunciar su nombre sin que sonara femenino. Por ella se había enfrentado a las huestes del Gran Duque y había logrado arrebatarle cuatrocientas una cabezas de ovejas blancas, pero también cuatrocientas una de ovejas negras. Con la lana quería fabricarle a su adorada musa el jersei de acrílico más cálido de la Nebulosa.

La última vez que lo encontramos nos invitó a acompañarle a los campos de asteroides de Adavorens. Allí, con la visión de un sorprendente espectáculo en el que las estrellas eran Alien y el Magic Andreu, descubrimos el sabor de los cominos confitados digestivos combinados con el zumo de manzana.

Nunca se despidió, nunca nos dijo que volviéramos a visitarle, sólo vimos cómo se perdía tras nosotros en la niebla congelada mientras avanzábamos hacia las Llanuras de la Lengua de Oc.


Ana Mª Cosialls Castel
28 de enero de 2008

Red Pèrill ha dit...

Patia per tu,, petita Proudemax... i resulta que estaves fent el cronopi por ahir, haver avisat, coñ

proudemax ha dit...

Öh Ana Mª!

Quin plaer la seva visita!

Si que te quedas con las caras de la gente, no?

He començat a estopencar-me, fidels ensenyances nòrdiques que m'acornellaran.

Avui no he saludat a ningú. Ni la Jennifer quan l'he tirat religiosament a les escombraries per esborrar qualsevol rastre de la seva curta i histèrica existència.

Tampoc he pintat en acríl·lic. Potser hi pintaré demà. D'un color vermell brillant, per poder dir: "Sí, és d'una galàxia".

Y hablando de galáxias... sabía usted que los campos de asteroides de Adavorens anticongelan? Deben ser propulsados cada tercio de segundo e immediatamente parabrisados para conseguir el efecto "non-sense" deseado.

De la misma manera, cal saber parar a temps.

Tingui-ho en compte.

Espero que siga amaneciendo con pasos graduales de luz y no haciéndose como la valiente, pero siguiendo dormida.

Happy Quick!

APV ha dit...

Aquest post cada instant té més tendència a la Jaume-Sisa-ció...