12 de gener 2008

einhundertzehn


Hi ha dues coses que no tenen preu:

1) Despertar-se i trobar que una companya de pis ha deixat això a la cuina:



2) Que un amic et regali un rinoceront en forma de cactus:





Evidentment es dirà Rinho, però no de rinoceront, sinó de Rinhomer, un esprai nasal.

6 comentaris:

vafalungo ha dit...

Oh, i de xurros també n'hi havia per en Rinho? I d'esprai nassal per els xurros? I de rinoceronts per a la companya de pis? i de mmm, no ja està.
No es confongui i no suqui el cactus a la xocolata desfeta. Diuen que les punxes no tenen gaire bon gust. Diuen.

abril ha dit...

jo vull xurros amb xocolata!! ummm! fins aviat! bon any! petons

Albert Pebràs ha dit...

Sense punxes sí que ha de tenir bon gust. Estèticament parlant, tot un detall de cara al lector!

Sr. Amanyaga-tòtils ha dit...

Senyor Pebràs, per experiència personal, no intenti mai pelar un cactus, per més temptador que sigui.

Red Pèrill ha dit...

El Rhinomer és dolent a la llarga, ho dic per experiència... el nas perd les seves propietats protectores de l'ànima... Ronaldinhea vamos...

Sr. Pistraus-Joan Vallvé ha dit...

Rinhomer no és un esprai nasal, és l'esprai nasal. no?