21 d’abril 2008

einhundertfünfundfünfzig


Bé, és imminent: s'acosta Sant Jordi.

L'altre dia, parlant amb l'Alba vam decidir que no era normal.
No era normal que en els seus 26 anys i en els meus 25, no haguéssim rebut mai una rosa-de-les-de-veritat.
Agraïdes a pares, avis, germans, jefes, amics solidaris i supermercats (no ens malinterpretin, sort en tenim dels vostres detalls!) vam arribar a la conclusió màxima que el que passava és que els-de-les-roses-de-veritat no s'han atrevit durant aquests anys.

No que no hagin existit!

Ens vam posar molt contentes.

És per això que per facilitar-los la feina hem organitzat un còmode horari d'entrega de roses segons l'any de naixement en el qual es mantindrà l'anonimat vers les altres persones i que agraïrem que segueixin religiosament:

* 15:00-16:00 -> 1971 - 1975, deu anys amunt, deu anys avall... està clar que l'edat no importa. Bé, deu anys avall (ara que ells en tindrien 15) sí que importa, però quan les que estem avall som nosaltres, no.

* 16:00 - 18:00 -> 1975 - 1977, els que sembla ser que ens agraden a les de la nostra generació perquè els fets que ens envolten parlen per si sols.

* 18:00 - 19:00 -> 1978 - 1980, els típics un o dos anys més grans que teòricament són els que ens convenen per edat psicològica i tal (per això estic escrivint aquesta imbecilitat, perquè sóc més madura del que em toca per edat, no?). També ens agraden.

* 19:00 - 21:00 -> 1981 - 1982, els coetanis, que segur són centenars acumulats. Per això els deixem dues hores. Ens encanten per la complicitat generacional i perquè no et fan sentir ni massa gran, ni massa petita.

* 21:00 - 22:00 -> 1983 - 1985, per sentir que encara podem agradar als més joves, és clar! I perquè els més joves també ens agraden, of course.

* 22:00 -> sopar popular amb tots els pretendents on tindran dret cada un a una conversa de cinc minuts amb nosaltres.


Els esperarem a tots amb candeletes i amb aires de superioritat, però per dins ens fondrem.
I és que a les dones, ens agrada que ens regalin roses.
Llibres també, però sobretot roses.

I pobres dels que ens les regalin blaves per allò de no ser típic, perquè per Sant Jordi, no és típic que ens en regalin.

Bé, que dimecres estaré molt ocupada, ja em perdonaran si no paro gaire per aquí.


Museus Vaticans, 17 de març de 2mil8

16 comentaris:

Mallerenga ha dit...

Amb aquesta organització segur que els regaladors-de-roses-de-veritat s'espanten!! És com si et posessis un cartell de "pobre de tu que em regalis una rosa si no és de veritat" al front...

Els nois són tímids i s'espanten si els hi planteges d'aquesta manera... A més, segur que érets de les que deia que "no m'importa que no me'n regalin, a mi no em van aquestes coses" i et mories d'enveja de la rossa de la classe que feia col·lecció de roses a la paperera de la classe! xD

Bé, ja em diràs on s'ha de fer cua

Yeral ha dit...

A veure, jo sóc el 81, ho sigui que em toca de 19h a 21h. Te l'envio des d'Alemania i intento que arribi en aquesta franja horaria, però es clar... sense saber l'adreça...

proudemax ha dit...

Apreciada mallerenga, NO era de les de "no m'importa que no me'n regalin, a mi no em van aquestes coses", i l'Alba tampoc. El dia de Sant Jordi m'encanta, i ho dic als quatre vents.

Em delia perquè me'n regalessin una, que és diferent, però aquest moment no va arribar mai, i ara ja m'ho prenc de broma.

De fet, si ara me'n regalessin una, seria una putada, trencaria molts anys de trajectòria abstèmica!

Gràcies Yeral per l'intent, però vostè no em coneix, no seria una-rosa-de-les-de-veritat. Seria una rosa-detall, que m'encanten!!! però no parlàvem d'això!

proudemax ha dit...

Per cert, estimadíssim mallerenga, el trobo a faltar. A vostè, a les nostres hores a l'Estartit i els nostres viatges frustrats a Ultramort.

En tenc molt bon record.

Àngel_13 ha dit...

Doncs sí, jo també... Això d'Ultramort no m'enrecordava ja! I de l'odissea per arribar a l'apartarment que van llogar els teus pares, o per trobar una cala per pendre el Sol esperant que el vent parès...

Aquest dies m'he enrecordat de tot això ja que he estat uns dies sol al pis dels Griells per fer una campanya. I resulta que he sortit amb el Mikel Sacanell i m'ha dit que tenies un bloc i ja m'he imaginat quin seria el nom! I també he vist que pegava amb tu això de ser bloguera... I de fet, això del llegisme també. El que no m'esperava era veure continuació a la nostra closca molsuda!

proudemax ha dit...

Quina enveja.
Quina enveja!!

Has estat als Griells... i has sortit amb el Miquel-home-ideal!!

És fantàstic.

Ho trobo a faltar de debò.
Què diuen les medes, estan igual?
I les boies?
I les larves?

Aquelles sortides matutines amb la zodiac mai van superar les vespertines.

Porti'm un sucre fred, si us plau.

Si mai necessiteu ajuda externa, ja ho saps!

Ah, i sempre vaig ser millor que tu al buscaminas! jajjaja!

moi de tiana ha dit...

a veure si puc arribar!
tinc hora a dos quarts de quatre amb les del 78, i abans de les cinc i mitja hauria de ser a les del 83, que m'han citat abans que les del 74...
no ho sé, m'ho intento muntar...

proudemax ha dit...

Ets eficient Moi, sé que arribaràs a totes.

Però precisament, perquè has d'arribar a tantes... no em val... muau muau muau muuaaaaauuuuuu...

Red Pèrill ha dit...

juas juas juas...

Jo sóc dels no-típics i regalo rams d'orquideas, petúnies i roses blavoses i tal... no sé si podràs amb algo tan gros... te l'envio a casa? juju

proudemax ha dit...

No m'ho enviïs!

Vull que m'ho portis en mà i facis la cua dels centenars d'admiradors que estaran fent-la, és clar.

A part, ets un no-típic, eeeecss!!

Red Pèrill ha dit...

Si home, éssent un no-típic faré cua (després de fer més de 100 kilometres a més a més...)

No em surt a compte, ja en tinc proude maldecaps io

Red Pèrill ha dit...

Val, després de veure't ballar potser m'ho replantejo... ^^'

Marçal ha dit...

mmm el tema horari es dificil de quadrar. Ho deixem per un dia més espontani... i s'acceptaran llibres dels de veritat, es clar.

proudemax ha dit...

Apreciat Red, el teu últim comentari et descarta. Materialista, més que materialista!!!

Hola marçal! Feia temps que deixaves cap xocolata! Els dies espontanis són molt valuosos, però aquí parlàvem de Sant Jordi.

Ens veurem per gràcia com l'any passat potser, no? La isis mana! jajaja

Red Pèrill ha dit...

Si em titlles de materialista, és que tu mateixa et consideres mercancia
(toma yaaaaaaaaa)
ara has flipat

proudemax ha dit...

És evident que em considero mercancia, apreciat red!

Si no, perquè penjo el video?
Perquè em lloeu?
O per vendre percuvâbé, el meu grup?

Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.