08 d’abril 2008

einhundertsiebenundvierzig

Tinc la solució.
Sóc una rajola trencada de qualsevol carrer de la seva ciutat.
Sota meu s'hi amaga un univers d'aigua inacabable capaç de mullar les més llargues de les cames quan se'm trepitja.
Transvasin-me-la a mi, l'aigua, no?


1 comentari:

enric ha dit...

Això sí que és una esquerda com cal!