16 de maig 2008

einhundertachtundsechzig



(En una taula de tres,
amenaçats pel soroll d'un futbolí.)

Revelacions d'un pare en Estat Hippie de Pensament (EHP):

"És que aquesta nena és una barreja de tot,
no serà mai feliç"




Foto: tirant del google...

8 comentaris:

menta fresca ha dit...

i per que no? precisament con mes n'hi hagui mes fàcil poder és trovar la felicitat, o no?

proudemax ha dit...

Sap allò de "lo mucho confunde"?

Doncs això.

El pare ho va dir de bones, en plan broma eh! no es pensi! i la nena sóc jo! jajajaj

en fi...

Red Pèrill ha dit...

L'altre dia vaig anar a Lleida, a un bar certament sòrdid, cru de tan... no sé, de vida decaiguda, una olor massa cotumista, com de barri de "1984" però en castís, davant de l'Escorxador... m'adormia, un bocata de ques i jamón serrano, barreja inusual, però sorprenent... No vaig veure ni en Harry ni la Meg Ryan ... (tampoc cap futbolí)

proudemax ha dit...

Crec que ja sé on vols dir.
No hi he entrat mai.
Llàstima que no ens trobéssim, no?
Llàstima que no avisessis, no?
I què hi feies a Lleida? Cercar-me? Oh príncep rèd?!

Red Pèrill ha dit...

L'única opció viable era fer senyals de fum... vai fer uns quants aros a la plaça.
Després a INEF (orles, discursos) i després a dinar a la Traveria o algo axins... Risotto, risotto!

(el pròxim cop que vingui cridaré Proudemax, a vere si així...)

vafalungo ha dit...

Poden semblar amenaçadors, però ja sap què en diuen: "Futbolín sorollós, poc mossegador". O alguna cosa semblant.

Srta "Y" ha dit...

comdemnats/des a un estat de semifelicitat¿?... tot depén... hi ha moments en que el caos s'ordena, per després tornar-se a desordenar, és clar...

proudemax ha dit...

Red, la Trattoria potser?
Molt bé, Lleida la nuit... res de l'altre món...

Vafa! Alguna cosa semblant, sí. Per mi, mentres no ballin els ninotets, ja m'està bé.

Ui Srta. "Y" està vostè molt entròpica...