28 de maig 2008

einhunderteinundsiebzig

És curiós.
Molts textos comencen així: "És curiós".

Doncs aquest també.


Des que esmorzo amb aquesta cullera de plàstic:

I des que vaig a comprar amb un carro amb un estampat com aquest:

Que se m'ha transtornat algo.

Sense anar més lluny:

AQUESTA NIT HE SALVAT EL MÓN

No, no m'ho agraïu tots de cop.
Us he salvat de saber LA veritat.

Resulta que jo aquesta nit l'he descobert, i m'era demanat de no desvetllar-la. Perquè si la sabíeu, us hauríeu tornat bojos i us hauríeu començat a suïcidar i a cridar i el món s'hauria autodestruït.

S'estava desvetllant LA veritat a varis llocs, i jo era l'encarregada d'aturar aquest drama.
No em preguntin exactament com ho he fet, però tenia continuament unes veus indicant-me què havia de fer, i en un moment àlgid, m'ha estat mostrada la clau de tot plegat.

M'han transportat a fa milers d'anys, però en realitat era "ara" i aquí al costat.
Era com una jungla i hi havia un triceratops enorme tumbat al terra.
El cap era gegant.
Era un triceratops mascle de color lila-fucsia llampant.
Llavors em deien:
"Ara naixerà el primer dinosaure de la nova etapa"

I el triceratops mascle obria la boca i de dins hi sortia un mini-triceratops del mateix color lila-fucsia llampant.
Li costava caminar, era maldestre, i marxava més feliç que un jínjol.

Em deien:

"Ara ja no hi ha marxa enrera, ha començat la nova Etapa. No li pots dir a ningú el que acabes de veure. No pots explicar que en realitat vivim en cicles sobreposats els uns als altres. Acaba de néixer el que per molts serà el primer dinosaure. Però ja has vist que aquest ha nascut del que va ser el primer dinosaure de l'Etapa anterior i coetània. Aquesta informació només la sap el dinosaure pare, Nosaltres i tu. Preser-va-la. Amaga-la."

I d'una manera més estranya que això que els acabo d'explicar, em trobava dormint a la meva habitació. I mig en somnis mig despertant-me he vist un insecte EnOrMe que he hagut de dibuixar abans d'esmorzar:



Estava intentant escapar-se per un forat amb cables que hi tinc a l'habitació.
Em donava molt mal rotllo, i no podia parar de pensar quin coi d'insecte devia ser, i perquè tenia unes ales tan petites i atrofiades, i perquè tenia aquelles taques vermelles.

Tornava a adormir-me, i quan em despertava del tot, l'habitació era plena de fillets d'aquest insecte, i una oca enorme, i coloms, i segurament algun altre ésser viu que no recordo.

M'he espantat molt.
No sabia què fer, em costava obrir els ulls, però volia anar a tocar l'oca.
Llavors, just quan li estava tocant el coll, s'obria la finestra i apareixia el Sr. Paul Walls amb les seves rastes incloses.

Em deia: "ei! què passa proude!"

I jo un tant engoixada...

- "no sé tio, acabo de salvar el món, m'he despertat i he trobat tot això aquí, va, ajuda'm a treure aquests insectes"

i ell:

- "no sé, obra la finestra no? igual marxen"

i jo:

- "és clar"

i ell:

- "va, parlem-ne"

I llavors ens estiràvem al llit i xerràvem tranquil·lament de no sé exactament què.
Era com si ell també sabés alguna cosa del que acabava de fer.

M'he despertat, però avui em sento pletòrica.
Us he salvat.

(aplausos)

Gràcies, gràcies.

(ovación)

14 comentaris:

Srta "Y" ha dit...

ostars Proude!!! gràcies per salvar-nos la vida! no passa tots els dies això!... saber que estaves a punt de morir (o algun derivat de morir) i veure que estas viu/va... és genial!... estic vivaaa!

Paul Walls ha dit...

Sí, no sabia si explicaries aquí a tothom lo de la veritat. Quan estàvem xerrant al llit m'ho has explicat tot però m'has dit que era un secret, q no ho digués, per això no gosava dir res. Per cert, no somii gaire més en les meves rastes ja que en breu desapareixeran. Per cert, tot un honor compartir una conversa amb vostè just després d'haver salvat el món. Apa!

Sr. Amanyaga-tòtils ha dit...

Ostres Srta Proudemax, gràcies per salvar-nos!!

No pateixi per l'insecte, no és més que un tipic creuament entre escolopèndrid i hymenopterid, a les cultures tradicionals dels sud de la Patagònia es considera un animal de la sort, tot i que allà no n'hen vist mai cap (pel fred, i pels turistes, suposo) i no saben que la seva picada provoca una tendència a voler aprendre a tocar el banjo. És un cas greu, vostè sap el que costa trobar un banjo a Catalunya!!!????

proudemax ha dit...

Srta. Srta "Y", de res maca.

Sir Walls, tot un plaer explicar-li la gesta en primícia, però no s'enganyi.

NO S'ENGANYIN!!!

La veritat absoluta encara no l'he desvetllat i no penso fer-ho.

Sr. ...-tòtils... banjo, o Theremine, en què quedem?

vafalungo ha dit...

Oh, però hagués estat bonic veure la fi del món. Un espectacle d'aquests no el fan cada dia. I bé, compartir planeta amb aquesta mena d'insectes, què vol que li digui, casi millor que no, no?

Srta "Y" ha dit...

sreta Proudeeee!!! necessitem la vostra ajuda!... sàlvins de nou!

proudemax ha dit...

No, casi millor que no Sr. Vafalungo. Però ara no em digui que hauria preferit que no els salvés!

Srta. Srta "Y", és que ara ja no sé si son dels meus o no, sap?

Red Pèrill ha dit...

tINC LA LLEUGERA i metrosexual sensació de que bla bla bla... (és que si ho explico tela...)

moi de tiana ha dit...

gràcies

havia notat algo...

moi de tiana ha dit...

per cert, que me'n descuidava, crec que la cullera de plàstic pot tenir-hi molt més a veure del que sembla...
controla-la
lala

Sr. Pistraus-Joan Vallvé ha dit...

aquí sí que no (!) puc deixar de deixar-hi (!!) un comentari..!

m'apunto a les veus agraïdes per la recent proesa (he fet la proesa de no pronunciar ai és la ea!), si se'm permet entrar al col·l·lectiu..

Jo fins ara creia que la veritat absoluta era: Paul Walls porta rastes.

Des que em va dir que se les tallava que m'he llegit 3 llibres d'autoajuda i m'he fet budista, protestant, catòlic i filatèlic a l'hora. Per un moment vaig dubtar de la doctrina lletgista i tot..

Val, val, molt maco tot, però ha deixat d'explicar lo més important... el que tots volem saber..! Ha arribat a tocar l'oca?!

proudemax ha dit...

Sr. Red, no torni a dir la paraula "metrosexual" en aquest blog, té connotacions ecs.

Sr. Moi, de res. La cullera és francament intrigant, però mai serà igual que el carro i les mirades que genera...

Sr. Pistraus-Joan Vallvé!!!! No deixi de no poder deixar de deixar-hi comentaris de nou! Benrevingut. I si hi ha algú que no el deixa entrar al col·l·l·lectiu, me'l menjaré amb nyoquis, que vostè hi era abans que ells en aquest blog d'agraïts.

Això sí, la proesa és entendre el que ha posat entre parèntesi. I la oca... al text dic clarament que el Sr. Walls va entrar quan li estava tocant el coll... la cosa més suau que he tocat mai.

Yeral ha dit...

Mmmmm... L'examen d'alemany t'està afectant el cervell, però molt.

proudemax ha dit...

Wirklich... ich wird verrückt bekommen, wenn niemand etwas macht.

Ab heute habe ich einhundertachtundachtzig Wörter gelernt, und sie sind aus den ersten 10 Tage!

Hilfe bitte! Hilfe!