05 de juny 2008

einhundertzweiundsiebzig


Però què es pensen?
Sí... Sr. Amanyaga-tòtils... sí... Srta. "Y"... parlo amb vostès!

Ja ho saben, oi? oi? ja ho saben?
ja ho saben que avui ja ens funciona l'ascensor, oi?
Ja ho saben que JUSTAMENT ara després de tres mesos per CASUALITAAAAAAT ja podem fer-lo servir?
ui sí, quina casualitat
Ja ho saben que justament ara per casualitat se m'ha facilitat la vida, se m'ha escurçat el temps carrer-casa i per tant, quina casualitat, el temps per PENSAR?!?!!?!?

I quina casualitat que just avui se m'hagi desvetllat la segona veritat més absoluta d'aquest món, que és com escriure bé els perquès i per quès en català, oi?

I quina casualitat que hagi pogut fer servir una paraula com Nahrungsmittel en una redacció, no? Una paraula que, per cert, la princesa dels cabells grocs em diu que pensi en "mirar las naranjas" i llavors "aliment" em vindrà al cap.

No sé, és complicat.

Jo segueixo pensant que en Dorian, el veí de dalt, hi té alguna cosa a veure.
Deu ser ell que em protegeix.
Vostès segueixen capficant-se amb les Katiuskes grogues, i dic jo, no serà que tot plegat és més senzill i en realitat, tot el que li està passant al món sense que la humanitat se n'enteri és inversament proporcional a les vegades al mes que canvien els llençols
a Bangladesh?

Jo cada dia n'estic més convençuda,
i a més,
això que m'han fet avui amb l'ascensor no té nom.
Tampoc té nom que cada dia em surtin més grans i canes tot fruit del seu pla malèfic.

Els ho tindré molt en compte quan em demanin Peta-Zetas.

Potser un dia es troben tacades de fucsia les seves adorades i encara no trobades Katiuskes grogues.

Que la veritat sigui amb vostès.
(i amb Elbos Trespèrit)



Finestra de la veïna de davant. No em diguin que no és sospitós tot plegat...

2 comentaris:

Sr. Amanyaga-tòtils ha dit...

vostè ja ho sap...

sí, ho sap...

si l'ascensor funciona... tard o dora vostè oblidarà com es conjuga el perfet perifràstic del verb "esgargamellar" o les dates exactes de la segona guerra carlina... aleshores el món serà diferent.

Usufructi, canti, balli, però no es deixi enganyar: l'ascensor no funciona, simplement puja i baixa la gent.

Srta "Y" ha dit...

sreta proude... reconec que en lo de l'assensor he tingut alguna cosa a veure... però lo dels per quès no és cosa meva... no li faria algo tant cruel, mai mai de la vida d'una mosca... que és curta però molt valuosa...

Ara be, negar-li a una persona els Peta-Zetas ... ja em perdonarà però això si que és cruel!