15 de maig 2008

einhundertSEXundSEXig



A LES FOSQUES, UN ESCRIT

Embruta'm l'ànima
amb llepades de melic.
Trepitja el fang,
vine amb mi.

Crida suau,
alè aspre de tant "no",
em fas un trau,
no em mires pel balcó.

I jo crido: "t'estim?"
I tu em respons que no,
que no et cal cap paraigua,
que sol s'està millor.



03 d'abril de 2mil8
Sas allò que t'estàs adormint i et vé això al cap i agafes una llibreta sense encendre el llum i ho escrius del tirón?
Doncs això.
Ah, la foto d'una galeria de Luxemburg.

2 comentaris:

vafalungo ha dit...

No sé si calen paraigües quan s'està sota el sol, però una mica d'ombra sempre va bé. Per tal de no agafar una insolació, si més no.

Yeral ha dit...

M'agrada molt això que escrius... Jo quan m'estic adormint i em ve alguna cosa així al cap penso: "demà al matí ho escrius i clar, l'endemà al matí qualsevol se n'enrecorda...". De no ser així ja hagués publicat 3 o 4 llibres de poesia...

Unabraç.