Al país de l’aigua amb gas he vist una noia amb capa de mag.
Al país de l’aigua amb gas, parlen un dialecte que s’assembla a l’alemany.
Al país de l’aigua amb gas m’estan tractant com una reina, peró a la una ja han dinat.
Al país de l’aigua amb gas la gent se’n refia de la bona voluntat.
Si demanes on pots comprar un llum de taula, al país de l’aigua amb gas, et miren com si els demanessis on hi ha els millors rinoceronts del mercat.
Tenen coses estranyes, al país de l’aigua amb gas, però m’agrada!
M’agrada, sobretot, l’aigua sense gas...
2 comentaris:
Com t'agrada portar la contraria, eh??
Fes una proba, si la tinguéssis, deixa la bici una setmana sense lligar al carrer: no te l'agafarà ningú (bé, si, un del sud -llegeixis, espanyol, grec, italià o portuguès- però MAI un del país de l'aigua amb gas...).
Ahir em vaig deixar la motxilla als FGC i hi anava el mau iPod de 80GB... Snif... La veritat, sé que on ets tu, l'hagués rebut a les poques hores. Això és ser cívic. O no.
Gaudeeeeeeix-ne!
Per cert, sóc l'alter ego del Yeral, que he obert un blog nou i per això signo amb aquest pseudònim TAN de la broma.
Siau, Proude.
Publica un comentari a l'entrada